Unitats de xoc

Pere Calders (1912-1994)

Fa tres anys, una professora de la facultat de filologia catalana de la Universitat de Barcelona dedicava mitja classe a parlar de les dificultats de trobar Unitats de xoc, un dels primers llibres de Pere Calders (1912–1994). La professora havia escollit el text de Calders com un dels pocs testimonis “d’alta volada literària” que s’havien escrit des del front republicà sobre l’experiència en primera persona d’un autor que ja havia publicat una novel·la curta, La glòria del doctor Larén (1936) i El primer arlequí (1936).
Unitats de xoc té ben poc a veure amb l’humor tranquil i la tendresa tímida de la resta de l’obra de Calders: s’hi explica –en primera persona– l’observació meticulosa i un pèl enrogallada d’un seguit de situacions que són producte del combat entre el bàndol republicà i el nacional. “El narrador i els seus companys simplement es troben dins la guerra, i hi continuen vivint llurs realitats més cares, per una inextricable penetració del record dins l’enyorança, que arriba a crear presències gairebé sensibles”, escriu Carles Riba al pròleg. El to és sensiblement més ennuvolat que el de Calders, que detalla el pas de la violència sense haver-hi de participar mai –la seva feina era de tècnic cartògraf– o fa memòria de la noblesa de la causa republicana: “Hi ha grups els països dels quals no han tingut cap contacte històric amb el nostre, però tots ells han vingut a unir-se damunt el nostre sòl i ens han obert els braços. Són germans nostres, ens hi sentim units per llaços més estrets que els de la sang, i els demostraríem la nostra gratitud plorant, però aquesta guerra ens ha estroncat el plor”.


Publicada per primera vegada l’any 1938 per la Institució de les Lletres Catalanes, Unitats de xoc va ser reeditada l’any 1983 a la desapareguda col·lecció Cara i creu, d’Edicions 62. Gràcies a La Magrana, damnificats com els estudiants de filologia no hauran de tornar a llegir aquesta crònica en fotocòpies ni aguantar quaranta minuts de rebequeria professoral –lenta, reflexiva i perifràstica–.

© Jordi Nopca, Time Out Barcelona (136, octubre del 2010)