Llibre de Fortuna i Prudència

Cinquanta anys després de l’edició crítica d’Obras de Bernat Metge a càrrec de Martí de Riquer (Barcelona, 1915), Lluís Cabré, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta el Llibre de Fortuna i Prudència, una de les primeres creacions literàries de Bernat Metge (c. 1346–1413), protonotari reial i escriptor que amb el pas dels anys s’ha convertit en un dels clàssics de les lletres catalanes gràcies, en bona part, a la força i el desvergonyiment de Lo somni (1399).


Llibre de Fortuna i Prudència, obra escrita l’any 1381, detalla el viatge que el narrador –Bernat– emprèn contra la seva voluntat cap a l’illa al·legòrica de Fortuna. La sorpresa i terror inicials dónen lloc a una disputa verbal entre tots dos personatges, que acaba amb l’expulsió de l’illa del narrador, que serà guarit per Prudència. La dama rebat amb paciència metòdica cadascuna de les rèpliques de Bernat: “Prop mi siurets, / car la malaltia qu·avets / vey que us ha greument aclipsat”.
Cabré destaca l’ingenium i la inventio de l’autor a l’hora d’endreçar les influències del text. Fa referència, entre d’altres, al De consolatione Philosophiae de Boeci, l’Anticlaudianus d’Alain de Lille, el Roman de la Rose, de Jean de Meun i La faula de Guillem de Torroella. “S’hi podria afegir, amb cautela, el Remède de Fortune de Guillaume de Machaut”, escriu Cabré, que emmarca un episodi de sàtira bancària –que Metge posa en boca de Fortuna– en la crisi internacional que va afectar els bancs barcelonins l’any 1380. “L’aur han convertit en plom / los cambiadors que sabets, / e si·ls deyts: ‘Senyors, què·m devetz?’, / respondran-vos que bon·amor”. En fragments com aquest pensem en el Bernat Metge del Sermó, càustic i actual, que afirmava, sense pèls a la llengua: “Si volets huy haver gran loch, / lagotejats”.

© Jordi Nopca (Time Out Cultura, 7, gener del 2010)