Un general confederado de Big Sur

"I'm a professional hitchhicker"

Quan llegim Richard Brautigan (1935–1984) ens enfrontem a un doble perill: el primer és de caire biogràfic (l’autor nord-americà va ser castigat per l’èxit prematur; va beure molt d’alcohol; va protagonitzar dotzenes d’anècdotes que van molt bé als prologuistes i comentaristes); el segon es troba a la superfície dels seus llibres (l’humor, de vegades absurd, d’altres cianúric, o de patacada, o escatològic, o amb un punt de mala llet erudita).
La llegenda de Brautigan i l’epidermis divertida dels seus llibres dificulten una lectura que s’apropi als personatges i situacions amb prou calma com per descobrir aquells petits detalls lírics que l’autor hi dissemina. N’hi havia a La pesca de la trucha en América (1967) i n’hi ha també a Un general confederado de Big Sur (1964), novel·les que no cal llegir amb les ulleres que faríem servir per desxifrar el realisme del segle XIX (i tots els succedanis falsament versemblants del segle XX).


El debut de Brautigan comença amb dues sumes rudimentàries, continua amb l’explicació d’una batalla de la Guerra Civil americana –l’olor d’arrels i lapes que desprenen els indis paiute és el toc emocionant del capítol– i lentament ens apropa al personatge central del llibre, Lee Mellon. Després de conèixe’n les dents, ens assabentem de l’atac a un “marica ric” que li ha ofert deu dòlars per cometre un “pervers acte oral”. Una mica més endavant, Mellon i el narrador entren a una biblioteca pública després d’haver consumit dos litres de moscatell amb la intenció de consultar un diccionari de biografies de generals per localitzar-hi el besavi de Mellon. Rere les extravagàncies que Brautigan converteix en matèria narrativa hi seguim trobant frases carregades d’una tendresa sincera i dolorosa. Val molt la pena, descobrir-les.

© Jordi Nopca (Time Out Barcelona, 148, desembre del 2010)