“Imagina’t que ens quedem a casa empolainades, passejant amunt i avall amb túniques ben transparents. I a sota, res! Ah, i amb el pubis afaitat. Els homes tremparien com cavalls! Doncs bé, si aleshores nosaltres fem que no i que no, veuràs que de pressa que faran les paus. Perdran el cul!”. Aquest és el raonament –estripat i directe– que la Lisístrata d’Aristòfanes (446-386 a.C.) fa servir per convèncer les dones a qui ha reunit al davant de casa seva: l’única manera que els seus marits prefereixin fer l’amor en comptes de la guerra és privar-los de la satisfacció sexual. L’estratègia convoca un seguit de situacions extremes i hilarants que han aguantat vint-i-cinc segles en plena forma: l’última traducció catalana de l’obra de teatre acaba d’arribar a les llibreries, gentilesa d’Adesiara.
Menys erèctils però igual de divertides són les peripècies de Reginald Jeeves, criat i apagafocs de Bertie Wooster, gentleman anglès a qui coneixem tocant el banjo i acompanyem pel camp anglès, ajudem a resoldre el misteri d’una gerra de llet minúscula amb forma de vaca i mirem de fer entrar en raó amb la mateixa abnegació –però una mica menys de torpesa– que el seu inseparable servent, una de les creacions més famoses de P.G. Wodehouse (1881-1975) i que Anagrama comença a recuperar amb Ómnibus Jeeves. El primer volum de la col·lecció inclou ¡Gracias, Jeeves! (1934), El código de los Wooster (1938) i El inimitable Jeeves (1923). El poder de convocatòria del criat és tan alt que ha estat capaç fins i tot d’inspirar una de les últimes cançons de Paolo Conte (escrita des del punt de vista de Mr. Wooster).
L’opció rebentaire
“Aquest llibre no es publicarà mai. És impossible: seria considerat ignominiós”, escrivia Mark Twain (1835–1910) a un amic mesos abans de morir. Feia referència a Los escritos irreverentes (Impedimenta), volum que aplega un recull de textos en què l’autor de Les aventures de Huckleberry Finn interpreta, a la seva manera, diversos passatges bíblics. Les cartes des de la Terra són escrites pel Dimoni, que fa befa de Déu; Els apunts de la família d’Adam repassen capítols de la vida de Matusalem, Eva i Sem amb una mala llet considerable; La carta de l’àngel arxiver, per últim, passa revista a la “comptabilitat moral” d’un pobre carboner.
Lluny del carbó de Twain, a la república africana inventada d’Ismaèlia és a punt d’esclatar una guerra civil, i el magnat de la premsa Lord Copper decideix enviar-hi una ploma de luxe, l’escriptor William Boot, però un seguit de confusions fan que a Ismaèlia hi acabi anant un redactor de notícies trepidants de jardineria. Aquest és l’argument d’Últimes notícies, novel·la que Evelyn Waugh (1903-1966) va publicar l’any 1938 i que, tot i les seves virtuts contagioses, ha hagut d’esperar gairebé 70 anys perquè n’aparegués la traducció catalana gràcies a l’editorial A Contravent.
Una coberta que sembla sortida de 'Yellow Submarine'Humor de cotó fluix
Hi ha rialles que ens arriben per camins més dolços. Gianni Rodari (1920-1980) va fabricar unes quantes novel·les i contes en què l’humor, la tendresa i la fantasia viatjaven junts. Igual que passa amb una part important de l’obra de Roadl Dahl, la literatura de Rodari ha estat massa sovint limitada a un públic juvenil, barrera que Blackie Books –instal·lada en un paradigma modern i sense prejudicis– vol demolir amb la publicació de cinc dels seus llibres de contes en un sol únic volum, Libro de la fantasía. Els autors de les cinc perles literàries que ara coincideixen a la taula de novetats de les llibreries són morts. L’humor de la seva obra, però, encara remena la cua i us crida fent “Bub-bub!”. O tocant el banjo.
Publicat al diari ARA (21 de desembre del 2010)
Entrades
Visca Scoop!!
ResponElimina