Un llibre sense esprints

Si el cognom Zátopek pot recordar “el brogit de les turbines”, “un vals despietat de tres temps” o “el tamborineig de bieles i vàlvules que segueixen el compàs de la k final”, el cognom d’Echenoz ara per ara ens recorda una ampolla de vi solemne i prestigiada que observa el comensal amb la seguretat de poder oferir una experiència única. Correr és la segona novel·la construida a partir d’un personatge real, i ens arriba just quan l’escriptor ja presenta el tercer lliurament a França, Des éclairs. Si Ravel es va impregnar necessàriament de la languidesa i sofisticació de l’autor del Bolero i Des éclairs llampeguejarà al ritme elèctric de Nikola Tesla, Correr opta per deixar-nos en una pista d’atletisme i fer-nos girar mecànicament al ritme imparable i tetanitzat d’Emil Zátopek (1922–2000), que va superar divuit rècords mundials i va guanyar quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Londres i Hèlsinki.
“El meu objectiu a l’hora d’escriure aquests llibres ha estat tractar una sèrie de personatges reals com si fossin de ficció”, ens diu Echenoz a Barcelona durant una visita llampec que s’apropa més a l’alta velocitat de l’última “màquina de ficció” que ha investigat que no pas a l’escriptor, de mirada tranquil·la i rostre d’un vermell aborgonyat. “Per aquesta segona novel·la d’aquesta mena de trilogia volia trobar un personatge allunyat del món de les arts. Com que el món de l’esport no m’és gaire familiar em va semblar interessant triar un esportista. Vaig descartar els esports d’equip, que no m’atreuen gens, i també els esports que requerissin la utilització de massa detalls tècnics. Els esports més senzills i individuals són l’atletisme i la natació: vaig optar per la primera disciplina, i de seguida em va venir al cap Emil Zátopek, la locomotora humana”.


Interessat tant pel do sobrenatural del corredor txec com pel context històric i polític que li va tocar viure, Correr és un text que avança a un ritme segur, gens precipitat, igual que el del Zátopek dels inicis. Echenoz observa el seu personatge amb tendresa –que no s’ha de confondre amb sentimentalisme– i el convida a fer una volta sencera a la pista circular de la seva carrera professional: quan comença a córrer, els nazis envaixen Txecoslovàquia; quan es retira, els russos demostren el seu poder militar durant la Primavera de Praga. “El règim comunista va utilitzar Zátopek com a símbol però també com a ostatge. El sistema es va aprofitar d’ell políticament, i quan en va tenir prou el va degradar sense miraments”. A diferència de Marcel Schwob i la “dificultat per triar el material que formaria part o no de Vies imaginaires”, el principal repte d’Echenoz a l’hora d’escriure aquesta trilogia de llibres és “arribar a esculpir una vida”. No el preocupa tant la veritat fàctica com la versemblança del personatge. Apropant-vos a Zátopek descobrireu un parell de cames narratives gens musculoses però eficaces: avançareu sense suar gaire, i quan supereu la meta seguireu corrent –pensant en el text– una bona estona.

© Jordi Nopca, Time Out Barcelona (135, octubre del 2010)