Tres mamífers en estat de gràcia

Després de clavar uns quants oients a la butaca a finals del 2005 amb la publicació de The Runners Four –i impossibilitar, d’aquesta manera, que els pocs crítics que se’l van escoltar poguessin escampar l’experiència– els Deerhoof han agafat embranzida durant tot un any fins a fer el triple salt endavant que és Friend opportunity. El nou i novè disc del trio de San Francisco se’ns presenta en una forma més concisa que l’anterior –meitat de temes i durada garrepa– i intenta condensar la vessant sorollosa, el pop xicletaire i apegalós i els apunts d’electrònica de rebaixes de lliuraments anteriors.

Amb una capacitat per escriure lletres tan enigmàtiques i sonores com les dels Fiery Furnaces, els Deerhoof gaudeixen –i de valent– exhibint el seu talent en mutacions pop com The perfect me o The galaxist o en aquesta tralla de festa major camuflada en hit psicodèlic que és +81. A diferència d’altres discos, Friend opportunity vol acostar-se al públic infantil amb odissees espacials de sèrie B com Choco fight o l’escopinada al hip-hop de Kidz are so small, on la veu de Satomi Matsuzaki –brillant– es mostra irònicament compassiva: “Si jo fos un home i tu un gos et llençaria una branca...” Excessius com sempre, els Deerhoof no poden evitar de posar punt i final al disc amb un dels seus experiments interminables, Look away, que s’allarga innecessàriament fins als onze minuts. Tot i el regust insípid d’aquesta última cançó, no podem ni volem deixar de recomanar aquesta petita meravella tocada per la genialitat de tres mamífers en estat de gràcia.

© Jordi Nopca, publicat a Benzina (2007)