Darjeeling limited

Hollywood, en un dels seus últims intents d'ensenyar anglès als tigres de Bengala

Darjeeling limited és la cinquena pel·lícula de Wes Anderson, que presenta un acabat de luxe que comprèn des de les bosses de la família Whitman –dissenyades per Louis Vuitton– fins les sabates o el cinturó de Francis (Owen Wilson) o les cançons que surten de l’iPod de Jack (Jason Schwartzman), com l’omnipresent Where Do You Go To, de Peter Sarstedt, amb la qual va fer furor al Regne Unit l’any 1969. La banda sonora de la nova pel·lícula d’Anderson pren encara més protagonisme que la de Life Aquatic with Steve Zissou, on es combinaven les versions al portuguès de David Bowie amb les filigranes instrumentals de Mark Mothersbaugh. A Darjeeling limited, el viatge en tren per l’Índia dels tres germans és amenitzat per retalls àrids o espirituals de bandes sonores bollywoodenques, que provenen fonamentalment de pel·lícules de Satyajit Ray (Jalshagar, Baba Felunath o Shakespeare Wallah) i de produccions de Merchant Ivory (Bombay Talkie o The Householder i els sitars juganers del tema principal).

Els fragments que provenen de l’imaginari tot-terreny i pseudo-kitsch de Bollywood fugen del doble tòpic esbojarrat o espiritual (però de segona) que es té des de la piscina occidental –amb l’excepció necessària i esperpèntica de Typewriter Tip Tip Tip. A banda d’això, la cultura pop dels 60 hi és representada dignament amb els Rolling Stones de Play With Fire (cara B de The Last Time de 1965), This Time Tomorrow i Powerman dels Kinks (que enceten la dècada dels 70 amb Lola vs. the Powerman & the Money-Go-Round) i l’impecable Champs Elysées de Joe Dassin.

© Jordi Nopca Benzina (2007)