18.10.10

L'equipatge de mà de Mr. Kennedy


Després d’escriure sobre un pilot d’aviació rus que viatja a la Lluna, Jed Mercurio volia apropar-se a algú que fos addicte al sexe. La idea inicial d’escriure sobre un esportista famós que patís aquest problema va canviar a mesura que el nom de John Fitzgerald Kennedy apareixia de manera recurrent en els llibres i articles que consultava. “Vaig escollir una de les figures més controvertides dels Estats Units per poder interrogar els lectors”, ens diu durant la seva primera visita promocional a Barcelona. “Què en pensem, d’algú que ha fet una bona feina però que té una addicció que afecta el seu matrimoni? Quina importància donem als valors familiars? I a la monogàmia? Fins a quin punt podem qüestionar la vida privada d’una figura pública?”.

Deep throat. O bé 'Glu glu glu', obra d'Anna Maria Maiolino

Un adúltero americano, la novel·la que Mercurio ha escrit sobre JFK, ens presenta un narrador que observa amb “distància clínica” els intercanvis sexuals de l’expresident dels Estats Units. Tot i que al principi es resisteix a seguir embolicant-se amb dones –acaba de néixer el seu segon fill i ha arribat a la presidència del país–, Kennedy s’acaba rendint a la pulsió sexual, que passa per relacions llargues (Marilyn Monroe i Mary Meyer) i trobades llampec amb secretàries, el seu “equipatge de mà”. “La majoria de relacions eren amb noies joves: Kennedy no feia servir la seva autoritat per convèncer-les; ara bé, quan s’enduia al llit una noia de 19 anys, aquesta era prou madura per dir-li que no?”. Durant els dos anys que va ser president, JFK va haver de compaginar el blitzkrieg sex amb una quantitat important de problemes de salut que Mercurio no s’estalvia de detallar: “La llista de problemes físics que patia era inacabable. Kennedy va ser un conillet d’índies dels seus diferents metges, que molts cops li prescrivien fàrmacs que de tant potents li causaven efectes secundaris importants”.

Marilyn Monroe va ser un dels equipatges de mà menys lleugers del President

© Jordi Nopca, Time Out Barcelona (133, setembre del 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada