Comptabilitat

A Vikas Swarup li és molt difícil camuflar l’orgull que sent per l’èxit del seu primer llibre, ¿Quién quiere ser millonario? Gràcies a la pel·lícula Slumdog Millionaire –guanyadora de 80 premis, entre els quals l’autor mateix destaca “els vuit òscars”– , el seu debut ha estat traduït a 43 llengües i li ha permès vendre la segona novel·la a una vintena de països, a banda de comptar amb una adaptació cinematogràfica imminent. “He tingut molta pressió a l’hora de tornar-me a posar a escriure. ¿Quién quiere ser millonario? la vaig fer en dos mesos, i aquesta novel·la m’ha costat un any i mig. L’èxit que va tenir el primer llibre va fer que molta gent m’aconsellés que havia d’escriure’n una segona part, però ho vaig descartar de seguida: per què havia de rescatar els mateixos personatges, si hi ha moltes altres històries per explicar?” Swarup, cònsul general de l’Índia al Japó, visita per primera vegada Barcelona –la “ciutat de les construccions de Gaudí”–per explicar els detalls de Seis sospechosos, que parteix d’una doble influència, Si una nit d’hivern un viatger..., d’Italo Calvino, i Cloud Atlas, de David Mitchell. “Totes dues obres experimenten amb la manera de narrar una història: la primera, perquè no acaba cap de les variacions d’una mateixa història; la segona, perquè resol les línies argumentals a poc a poc, i en ordre invers a com les ha plantejat”.


Guanys i pèrdues
Seis sospechosos té la intenció d’apropar-nos a “la vitalitat i la diversitat de l’Índia” a través de mitja dotzena de personatges que comparteixen la possible vinculació amb l’assassinat d’un empresari jove i carregat de diners, Vicky Rai. “Volia donar una visió plural i sobretot des de l’interior del país. Hi trobem un polític corrupte, una estrella de Bollywood, un lladre de telèfons, un funcionari i un noi de les illes Andaman. També dono una visió exterior del país a través del turista americà que arriba a l’Índia amb la voluntat de casar-se amb una noia molt guapa”. Les diferències socials i d’origen entre uns i altres permeten que Swarup mostri el contrast entre “l’Índia de l’edat de pedra –encara tribal– i l’Índia hipertecnificada”. Tot això, amb el ritme constant del gènere negre.
Quan se li pregunta pels subterfugis i corrupcions que abuden a la novel·la, l’autor no pot evitar ensenyar-nos el seu costat diplomàtic –el mateix que li permet afirmar que dos dels seus autors preferits són Auster i Murakami–: “La corrupció existeix, a l’Índia, igual que a molts altres països, però s’estan prenent mesures per frenar-la. Els meus llibres no assenyalen el pitjor de l’Índia perquè al cor del meu país hi ha la democràcia. L’essència de la democràcia són els guanys i les pèrdues: la comptabilitat”.

© Jordi Nopca, Time Out Barcelona (120, maig del 2010)