Una veu tranquil·la

La veu poètica de William Butler Yeats fa olor de paisatge on hi acaba de caure un bon xàfec. Els prats brillen. Els arbres han quedat despentinats. Els animals comencen a sortir del seu aixopluc, encara atemorits. La veu del poeta en parla, tranquil·la però amb un punt de desesperança que anirà creixent amb el pas dels anys. “Tot el que és bell passa / com l’aigua”, escriu a The old men admiring themselves in the water, poema recollit a In the seven woods (1904). La veu de Yeats és la de l’Irlanda del canvi de segle, mig rural i mig ciutadana, mig animal i mig humana, mig entusiasta i mig desenganyada. Es nodreix tant del substrat nacional llegendari i èpic com de la realitat del moment: The Wanderings of Oisin, debut de 1889, és un únic poema on hi trobem Saint Patrick, evangelitzador d’Irlanda, l’heroi mític Cú Chulainn i llibres fundacionals com el Lebor gábala; Easter, 1916, en canvi, un dels poemes més coneguts de Michael Robartes and the dancer (1921), fa referència a l’aixecament en què es va intentar proclamar la república irlandesa.


El primer Yeats integral
Ha estat l’editorial valenciana Pre-Textos qui s’ha atrevit a tirar endavant la traducció al castellà de tota la poesia de Yeats, premi Nobel de Literatura de 1923. L’encarregat de portar-ho a terme ha estat Antonio Rivero Taravillo, poeta i traductor d’obres de Keats, Tennyson i d’una àmplia antologia de poesia irlandesa antiga. Rivero Taravillo va començar traduint algun dels seus poemes preferits de Yeats fa “uns quants lustres”. Al cap d’uns anys, quan ja tenia un gruix important de textos es va plantejar fer-ne una antologia, però l’editor Manuel Borrás el va acabar engrescant perquè s’ocupés de la totalitat del corpus poètic de Yeats. Els dos objectius principals de Taravillo –segons expressa a la introducció del volum– han estat “preservar la musicalitat dels originals” i “donar una idea del varietat de peus mètrics i sons que l’autor utilitza”. Només han quedat fora tres poemes narratius i dramàtics d’extensió generosa, The old age of queen Maeve, Baile and Aillinn i The shadowy waters. Tota la resta, des de l’emoció madura de The wild swans at Coole (1919) i The Tower (1928) –traduïda al català per Patrícia Manresa i Albert Roig l’any 2006– fins a descobertes primerenques com The Rose (1893) i The wind among the reeds (1899) ens permeten retrobar-nos amb l’emoció humida, les evocacions màgiques, el pessimisme sentimental i les reflexions constants sobre el temps d’un poeta que combina formes tradicionals i estructures concebudes per ell mateix amb la delicadesa dels fenòmens naturals, arrel fonamental de la seva obra lírica.

© Jordi Nopca, Time Out Barcelona (131, setembre del 2010)