Perec i la son

La Boutique obscure. 124 rêves forma part de la vintena d’obres que Georges Perec (1937–1982) va publicar en vida. El fet que, en la majoria dels casos, la producció de Perec sigui difícil de classificar per paràmetres genèrics estàndards –i que el seu contingut s’allunyi de la comercialitat prefabricada– ha estat un dels motius que ha retardat agònicament la publicació de la seva obra al castellà (en català ens trobem estancats en La vida, manual d’ús i la minúscula Ellis Island). La cámara oscura ens arriba només 37 anys després de la seva aparició en francès, mentre s’ha esbombat que una de les últimes sorpreses de la fira de Frankfurt d’enguany ha estat la venda d’una primera novel·la inèdita de Perec, Il Condottiero, que publicarà Anagrama l’any vinent.

Perec, puzzled

Els dominis de la realitat
El volum de somnis de l’autor de Les choses, La Disparition i Un Homme qui dort s’afegeix a l’extensa –i sempre marginal– aparició de llibres que recullen l’activitat onírica d’escriptors com Michel Leiris, William S. Burroughs, Miquel Bauçà i filòsofs com Theodor W. Adorno. Si Adorno, un dels màxims representants de l’escola de Frankfurt, encapçala el seu recull de somnis –editat per Akal l’any 2008– amb l’afirmació que “el somni és negre com la mort”, Perec es troba en unes coordenades més properes a les de Bauçà, que en un dels poemes d’Els somnis escriu: “Definició d’un somni: / un objecte físic com / qualsevol, com tots els altres”. Perec cita el monjo Saigyo: “Como pienso / que lo real / no es nada real / cómo podría creer / que los sueños son sueños”, i de seguida confessa que, poc després de començar a anotar els somnis que tenia, es va adonar que només somiava per escriure els somnis. Al llibre es fa palesa aquesta addicció progressiva a la matèria onírica: de les 124 entrades que hi trobem, les primeres 12 són escrites entre maig de 1968 i febrer de 1970, mentre que les 112 restants corresponen a somnis tinguts durant els següents dos anys (l’experiència acaba l’agost de 1972).
En Perec, les figures numèriques acostumen a tenir un valor que va més enllà de la serendípia característica d’autors com Paul Auster. Passa el mateix amb els personatges i situacions que ens anem trobant als somnis que Perec anota, ja sigui amb insistència com de manera aparentment circumstancial: hi apareixen paquets, obrers, maîtres, el color negre, furts, amics, amants, lletres i diners, institucions espaioses i despersonalitzades i algun metge, aventures mínimes i pel·lícules incomprensibles, primera persona i omnisciència, deliri il·lògic i capteniment burocràtic. Perec ens ho fa arribar amb l’asèpsia minuciosa d’un entomòleg. En un primer moment, l’estratètgia es pot rebutjar pel poc interès pel que somia una ment llunyana en el temps i en l’espai com la de l’escriptor francès. Amb tot, però, quan s’avança una mica es descobreix –no sense neguit– que fins i tot les situacions que fabriquem portes endins, íntimament, tenen més d’un punt en comú.

© Jordi Nopca, Time Out Barcelona (143, novembre del 2010)