Miracle a Llucmajor

“Feia molt de temps que tenia ganes d’escriure una història d’amor i una comèdia, un llibre on hi entrés llum i aire, una novel·la a favor de l’alegria de viure”, diu Sebastià Alzamora sobre Miracle a Llucmajor, la seva cinquena novel·la, que apareix un any després del seu darrer poemari, La part visible (que va guanyar el premi Carles Riba 2008).

Per trobar l’amor, la llum i l’alegria, Alzamora ha hagut d’empescar-se un viatge geogràfic, temporal i històric que ja des del títol ens remet al neorealisme fantasiós de Miracle a Milà (Vittorio de Sica, 1951). El protagonista, en Pere de Son Gall, treballa en un prototip d’helicòpter –que ell anomena cometagiroavió– a la Llucmajor dels anys vint del segle passat. “En Pere de Son Gall –Pere Sastre Obrador– és una petita glòria local del meu poble. Va morir l’any 1965, set anys abans que jo nasqués, i quan era petit hi havia un petit corrent de reivindicació del seu invent. Als anys vint, quan va enviar els plànols del prototip en què treballava al Ministeri de Defensa li van contestar que en desestimaven la proposta perquè no tenia ‘aplicación práctica’. Un any després del rebuig, Juan de la Cierva va donar a conèixer un invent similar, l’autogir. En Pere es va quedar amb la idea que li havien robat el projecte. Va passar de ser el llunàtic del poble a ser considerat també un pobre idiota”. A partir d’aquests fets històrics, Alzamora construeix una ficció “que podria compartir un aire de mediterraneïtat amb el neorealisme”.


Lluny del Noucentisme
La galeria de personatges –i les situacions divertides i càndides que viuen– ens poden fer pensar en Mario Monicelli, Luigi Comencini i els guions de Rafael Azcona: en Pere, enderiat per aconseguir fer realitat el seu somni, s’enamora d’una noia del poble, Maria Boscana; en Busca Llarga, el millor amic d’en Pere, és un llengut que també viurà la seva història d’amor; el rector don Anicet beu un mica més del compte i té certa fixació pels socialistes i per les dones; les tres gràcies catalanes, la Prudència, l’Hortènsia i la Mercè, irrompen en l’hermetisme vilatà en nom de la Lliga del Bon Mot, associació fundada per Ricard Aragó que a principis del segle XX “combatia el llenguatge groller i la blasfèmia”; la poeta de l’Escola Mallorquina Maria Antònia Salvà, saberuda i benèvola, també té un paper destacat, i és tractada amb més simpatia que el príncep dels poetes –Josep Carner–, de qui es citen quatre versos eufònics amb ironia: “Per una flor de romaní / l’amor daria; / per una flor de romaní / l’amor doní”.

“En Pere de Son Gall va acabar arruïnat, amargat i sol, acollit per les monges del Sagrat Cor. A Miracle a Llucmajor volia donar una visió diferent del personatge. Volia explicar la doble passió que el veia capaç de sentir: pel seu projecte d’invent, però també per Maria. Alhora em venia de gust fer una celebració de la vida i de les coses per les quals val la pena viure: l’amor, l’amistat i les ganes de fer realitat els somnis”.

Publicat a Time Out Barcelona (abril del 2010)