Catàrtic

Workshop (1914-1915), de Wyndham Lewis: un quadre catàrtic

El cardiòleg Andrezj Szczeklik recorre a un dels conceptes de la Grècia antiga a partir de l’aparició a la Poètica d’Aristòtil, la catarsi, per recordar-nos que “la ciència no és res més que una de les maneres de conèixer la realitat”. Szczeklik apel·la a Plató: “Quan arribava als límits del coneixement científic i volia creuar-los, recorria a la poesia”. És gràcies a la creació artística –la poiesi– que es poden desxifrar les veritats on la raó no arriba. L’autor defensa la vigència d’aquest argument viatjant fins als orígens de la medicina. Mites, alquímia i poetes es combinen amb els últims avenços en cardiologia i genètica. “Quan estudiava medicina a Cracòvia anava sovint al Piwnica pod Baranami, un dels cabarets més famosos de la ciutat, i allà gràcies a les meves improvisacions amb el piano del local vaig començar a conèixer escriptors que em van introduir al món de l’art”.Szczeklik recorda amb especial intensitat les trobades amb Zbigniew Herbert o amb Czeslaw Milosz, premi Nobel de literatura l’any 1980, amic i pacient del metge durant quinze anys.

Milosz

“Vaig haver de deixar els estudis musicals per centrar-me en la medicina, però sempre m’ha semblat que totes dues disciplines tenen molts punts en comú”. Dedica tot un capítol del llibre a la música del cor: hi apareix Chopin, Liszt, Castiglione, el baró de Münchhausen, Pitàgores i el papa Joan Pau II. La música impregna tot el llibre. Novalis: “Cada malaltia és un problema musical, i cada recuperació una solució musical”. Szczeklik: “Cal tenir en compte que cada pacient és diferent, però que tots els cossos funcionen harmònicament, i que quan falla alguna cosa és que alguna nota desequilibra la composició habitual”.

El metge que escolta
Catarsis comença recordant com d’important és la paraula a la medicina. Abans d’emetre un diagnòstic, al metge li toca escoltar el pacient, interessar-se per ell. “En tota professió hi ha instants que ens poden ajudar a fer-nos una millor idea: en el cas de la medicina, la trobada entre el pacient i el metge és un dels moments més especials. El metge ha de sentir curiositat pel pacient i ha de voler descobrir quin és el seu problema, i la manera de començar a fer-ho és escoltar la seva narració”. El camí humanista de Szczeklik es combina amb el pragmatisme: “Els metges hauríem de recordar que tots hem de morir d’alguna cosa, i algun dia necessitarem que algú escolti el que ens passa”. Malauradament, la quantitat de visites que cada metge ha d’atendre cada dia dificulten aquesta relació. “A Polònia, el pacient arriba a la consulta i li demanen que ompli dos o tres qüestionaris que cal respondre amb un sí o un no. Quan s’arriba al metge, aquest ja sap directament a quin especialista t’ha d’enviar, però sovint el diagnòstic acaba portant a un laberint de visites que redueixen encara més els minuts de contacte amb el pacient”. Catarsis ausculta els batecs de la medicina actual i els connecta de forma umbilical amb el passat.

Publicat a Time Out Barcelona (110, març del 2010)