Opi i sardines

“Tinc la sensació que, com més m’atanso a la veritable vida de l’R. Sisdits Moreno, més m’adono que hi falten trossos. El que veig d’ell és una figura mutilada, desgastada pel temps i menjada pels cucs, de la qual només puc imaginar que tenia a veure alguna cosa amb mi i que ens lliga un vincle tan fort i ambivalent com les paraules”.

Opi...

Aquestes són algunes de les paraules d’en Fabre, el narrador protagonista d’Opi i sardines, primera novel·la de Cesc Martínez, investigació al mateix temps lírica i quotidiana –opiàcia i sardínica– sobre una fotografia que estira el fil de la història i, en comptes de descabdellar-lo, hi va trobant nusos petits i estimulants. “Sóc una persona lenta”, ens fa saber Martínez amb un fil de veu tímid però segur. “Treballar lent et permet un distanciament: acabes explicant les coses tal i com les veus i amb objectivitat”.
Mentre pensava com enfocava la novel·la, Martínez va tenir molt present la seva etapa com a corrector literari. “Em van caure unes quantes novel·les històriques a les mans, i això em va servir per adonar-me que la meva intenció era fer el camí invers del que segueixen moltes novel·les històriques, que posen la història al servei de la narració”. L’element històric d’Opi i sardines és important però no l’únic atractiu de la novel·la. Fabre, professor substitut de socials, troba una fotografia inesperada a dins d’un llibre que ha perdut i recuperat gràcies a l’oficina d’atenció al client de FGC. “Ishi, el último de su tribu, explica la història de l’últim membre dels yahi de Califòrnia”, diu Martínez. Picat per la curiositat de descobrir qui són els protagonistes de la foto, Fabre emprèn un viatge cap a Sarmenta, “lloc imprecís del mapa, perquè és una ciutat que es mou a un ritme diferent de la resta i la seva ubicació varia d’uns quants metres cada cinquanta anys”, i comença les seves indagacions, que el porten a conèixer diversos personatges –i les successives revelacions– a ritme de jazz i amb una prosa tranquil·la.

...i sardines

"En Fabre es troba amb camins que no porten enlloc o bé perquè no se sap tota la veritat o bé perquè són persones sobre les quals no s’ha escrit res”, explica Martínez. La novel·la dedica alguns capítols a rellegir la història de l’Espanya franquista i la de la transició. Veiem com, després d’uns primers anys de turbulències –l’autor para atenció a l’atemptat contra l’Scala, sala de festes, l’any 1978–, l’apatia política i ideològica es va apoderant de les noves generacions. “Opi i sardines és una novel·la sobre la recerca de la llibertat. N’hi ha que ho fan amb la música, altres que investiguen una foto, altres que opten per l’activisme cultural. El concepte de llibertat ha canviat, i s’ha perdut una part del que havia representat. No sabem què se’n farà...”.

© Jordi Nopca (Time Out Barcelona, 157, febrer del 2011)