Calexico - Garden Ruin (Quarterstick / City Slang, 2006)

A aquestes alçades, i sobretot després d’un disc com A Feast Of Wire (Quarterstick / City Slang, 2003) semblava impossible que els Calexico abandonessin la investigació sonora i fossin capaços de facturar una colla de cançons estrictament comestibles que seguissin estructures senzilles i lletres amb els peus ben enganxats a terra. Doncs bé: exactament això és el que ha fet el combo liderat per Joey Burns i John Convertino en aquest Garden Ruin (City Slang, 2006), que arriba poc més de mig any després del magnífic EP que van enregistrar amb Sam “Iron and Wine” Beam, In The Reins (Overcoat Recordings, 2005). Probablement va ser aquesta col·laboració la que els va obrir les portes a una major accessibilitat que aquí es manifesta en onze cançons on hi predominen els ritmes reposats de «Cruel» –crítica a la corrupció mediambiental–, «Bisbee Blue» –homenatge a la ciutat que porta el mateix nom on van enregistrar l’àlbum– o la magnífica «Panic Open String» – peça de country alternatiu que té com a atractiu principal el falset de Burns, que es contraposa amb una lletra que és tota una declaració de principis. Però no tot és calma a la cuina musical dels Calexico: «Letter To Bowie Knife» s’anima amb la presència absent d’uns àngels que haurien de cantar el seu paper però que acaben partint el món del narrador en dos («Sliced my world in two»); «Roka (Danza de la muerte)» compta amb la col·laboració d’Amparo Sánchez a la tornada, cantada en un castellà fronterer que ens recorda aquella magnífica «The Ballad of Cable Hogue» de Hot Rail (Quarterstick, 2000); «All systems red», la cançó que clou Garden Ruin, comença en un to gairebé de cantautor i acaba en una tempesta de sorra sònica que ens avisa que el camí que prendran els Calexico en propers treballs és tan incert com les previsions meteorològiques o les solucions que proposen la majoria de partits polítics.

© Jordi Nopca (Publicat a Mau mau, 2006)