Art d'enamorar

“Si entre la nostra gent hi ha algú que no hagi après l’art de l’amor, que llegeixi aquest poema, i, un cop llegit, ple de coneixement, que estimi”. Així comença l’Ars Amandi, un dels textos més coneguts de Publi Ovidi Nasó (Sulmona, 43 a.C. –Tomis, 17-18 d.C.), que en aquesta nova traducció publicada per Adesiara ha passat de ser l’Art d’estimar a l’Art d’enamorar, fet que, tal i com recorda la contracoberta del llibre, té una justifació claríssima: “Els romans no solien estimar –almenys en el sentit que el diccionari dóna a aquest terme–, sinó que enamoraven, seduïen i anaven per feina”.

La Brasserie Lipp de París, escenari de passions –no únicament amoroses–
(© Henri Cartier-Bresson)

Per al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, estimar és “determinar en tant o tant el preu, el valor (d’alguna cosa)”, però també “judicar, considerar”, “obtenir una estimació estadística (d’una població)”, “tenir bona opinió del que val (algú, alguna cosa)”. No és fins al final de l’entrada que llegim: “Amar”, amb el seu pertinent exemple: “Cada dia l’estimava més. T’estimo!”. Per a Ovidi, l’amor a llarg termini –l’estima– és el tercer dels passos del joc d’enamorar. “En primer lloc, cal que et concentris a trobar aquella que et plagui com a objecte del teu amor, tu que ara acudeixes armat per a una nova milícia. El següent objectiu és conquistar la noia que t’agrada, i el tercer, que l’amor perduri llargament”. Ho llegim al principi del tractat, on hi trobareu unes quantes estratègies de seducció –les substàncies afrodisíaques i el maquillatge ja tenien el seu prestigi–, hi descobrireu que, per a l’autor, un dels principals problemes de l’home és la vanitat (el de la dona és la fal·lera adquisitòria). Els temps han canviat i seguiran canviant, però encara hi trobem frases d’una vigència difícilment discutible. Aquí en teniu una: “L’embriaguesa veritable perjudica, però si és fingida pot donar els seus fruits”.

© Jordi Nopca (Time Out Cultura, 17, març del 2011)