Una sauna madrilenya

Mansos. Roberto Enríquez (Caballo de Troya, 2010)

El debut novel·lístic de Roberto Enríquez, periodista i conversador inesgotable –amb un punt de salonnière del segle de les llums– comença amb una frase d’una sola paraula: ‘Borracho’, una constatació i alhora un avís. Ens trobem a Mateo, protagonista quasi absolut del llibre, quan ja ha abandonat l’últim gintònic i es decideix a tornar a casa, tot i que finalment canviarà d’opinió i entrarà a una sauna i s’hi quedarà fins a l’última línia del llibre. “Hi ha moltes parts de la novel·la que estan escrites gairebé en temps real, perquè jo no sabia què li passaria, al personatge. Un cop escrita la història –quan ja l’afinava a l’ordinador– em vaig adonar que no havia construït una trama que em portés a una història, sinó que eren una sèrie de referents i situacions verbals molt concretes, les que em feien anar avançant. La ficció que elaborava m’anava portant a altres ficcions”. Enríquez ha trigat quatre anys a donar per acabat aquest projecte narratiu, escrit amb constància i secretisme quasi claustrofòbic, semblant a l’atmosfera opressiva i solitària que es pot viure en una sauna: “No volia que ningú donés la seva opinió ni el seu punt de vista: havia d’estar tan sol amb el que estava escrivint com Mateo a la sauna”, ens diu l’autor, que al llibre dedica menys pàgines a la descripció física dels personatges que a l’espai on té lloc l’acció (fonamentalment, l’espera d’aquesta acció, que finalment acaba arribant). “Un dels problemes de Mateo és que nega tot allò animal que pugui haver-hi en ell. Aquesta part l’ha substituït pel consum, i en aquest consum hi trobem també el consum del desig: es permet desitjar perquè té diners per pagar…”

"La mentira es una experiencia lisérgica que nos convierte en replicantes"

La mecànica del sexe a la sauna –l’oferta per part del chapero i la demanda per part del client– és interrompuda en el moment del pagament. Quan Mateo vagi a la taquilla a buscar els diners per pagar el servei descobrirà que la seva bossa Hermès de 6000 € ha desaparegut. La intriga d’intentar recuperar la bossa es combina amb dosis d’introspecció en què accedim a diverses escenes adolescents del protagonista, i d’aquesta manera anem coneixent la construcció de la seva sexualitat a base de referents comuns en el món homosexual: Capote, Madonna, Spiderman o el cine clàssic de Hollywood. “M’interessava jugar amb els estereotips, que em servien per maltractar una mica el personatge –perquè s’ho mereix”. Aquest maltracte culmina al final del llibre, en què ens trobem amb una resolució a favor del poder. “Exactament. Em sembla molt interessant que la resolució de la història acabi demostrant al personatge que la seva idea que quan creixés tenir la raó li serviria d’alguna cosa és equivocada. Tant se val, tenir o no tenir la raó… Els diners no són de qui els fan circular, sinó de qui els fa”.

Publicat a Time Out Barcelona (112, maig del 2010)