23.9.11

El Sòfocles de Carles Riba

Carles Riba llegeix Sòfocles

Les traduccions que Carles Riba va fer de Sòfocles són només una petita part de la tasca de divulgació dels clàssics grecs que el poeta i crític literari va fer durant gairebé 40 anys, ja fos a través d’articles, tasques editorials a la Fundació Bernat Metge i el grapat de versions d’Homer, Èsquil i Xenofont. De Sòfocles, que gràcies a una vida llarga (del 496 a.C al 406) va poder recórrer pràcticament sencer, en paraules de Riba, “aquell segle V que fou el de l’immortal missatge d’Atenes”. Només n’han arribat set obres, del seu llegat, totes elles escrites durant la maduresa del dramaturg , entre els 55 anys i la seva mort: Les dones de Traquis és el drama tràgic més antic; Antígona va ser presentada l’any 441. En el primer cas Sòfocles explica la història de com Deianira, casada amb Hèracles, busca un marit absent per culpa –en principi– d’un conflicte bèl·lic que el manté allunyat de casa. Antígona reprèn la nissaga d’Èdip per explicar les enveges entre dos dels seus fills, Etèocles i Polinices, que aspiren al tron de Tebes. De Sòfocles, Riba en va deixar escrit a la introducció del volum de la Bernat Metge que la combinació harmoniosa entre mite i forma dramàtica “encara fascina l’espectador no previngut; omple de basarda i reposa alhora, en un sentiment de suprema acceptació del destí humà”.

Bob Esponja també llegeix Sòfocles

© Jordi Nopca (ARA llegim, 15 de setembre)

Cap comentari:

Publica un comentari