Els perills de l'intercanvi

"Ciutat amb talaies", de Paul Klee

En aquesta dècada llarga que separa Dissabte a les fosques (Quaderns Crema, 1999) i L’alquímia del mercat d’alquímies, la literatura catalana ha guanyat un bon grapat de lectors ocasionals –àvids de grans èxits– al mateix temps que els lectors literaris s’anaven ensopint, a mesura que una part dels seus autors de referència orientaven els seus discursos narratius cap a territoris més comercials.
En aquesta dècada llarga, Maurici Pla ha seguit anant a la seva: llegint molt i amb el cap ocupat –intermitentment– amb la que seria la seva segona novel·la. “En el mòbil d’escriure un nou projecte hi ha uns objectius que no tenen res a veure amb la temàtica del llibre: si a Dissabte a les fosques em vaig centrar en la vida interior d’un artista, d’aquí en va sortir la voluntat de fer una novel·la amb trama, diàlegs, sis o set personatges i una acció força trepidant”, ens diu l’escriptor.
L’art torna a tenir un paper central, a L’alquímia del mercat d’alquímies. L’administrador d’un museu, Alexander K., malda per trobar l’original de Ciutat amb Talaies, una obra de Paul Klee de 1929, i el viatge cap a la làmina autèntica de 45,5 x 30 cm el farà recórrer els soterranis menys ventilats de l’urbs –parlem d’espais físics, però també sentimentals– fins que pugui enfilar-se al cim més alt del museu on treballa i mirar-se el seu recorregut vital d’una manera nova o, com a mínim, profundament alterada. “La trama del llibre no és realista ni versemblant però sí molt coherent”, explica Pla. “Hi ha un tema universal de fons, que és l’observació de com la mercantilització de les relacions entre les persones pot malmetre-les. Per això he triat una sèrie de personatges que presento a través de l’exageració i la caricaturització”. En el cas de Pla, aquestes dues estratègies no s’acompanyen de la simplificació: L’alquímia del mercat d’alquímies té com a escenari la ciutat imaginada de K. –que es podria ubicar en algun lloc centreeuropeu, però incert–; els noms i cognoms dels personatges són d’orígens diversos i les seves accions estan sovint tocades per una foscor neguitejant. El mercat de K. és el lloc on l’intercanvi de piastres –la moneda oficial– pren un caire més tèrbol, el catalitzador a partir del qual les fronteres morals s’esborren. “Hi ha una valoració pessimista de l’intercanvi que no necessàriament ha de coincidir amb el meu punt de vista: en aquest llibre volia entrar en el món de la mentida, del mercat penetrant i de la desintegració de les relacions interpersonals. Tot això ho he fet a partir d’una representació una mica estrafolària que pot fer pensar en una faula –però en un sentit figurat i sense donar cap lliçó moral–”.

Hunter S. Thompson, després d'una dosi generosa de 'diozapina'

© Jordi Nopca (Publicat a Time Out Barcelona, 157)