10.5.10

La bona confitura


“Quan comentava als meus amics que m’havia decidit a editar llibres em miraven com si m’hagués sonat”, ens diu el publicista Pere Montalà, que juntament amb Lluís Sàbat han engegat Saymon Ediciones, que en un any de vida ja ha hagut de reorientar alguna de les col·leccions que havien posat en marxa a principis del 2009. “Hem vist que amb la col·lecció de narrativa en castellà ens hem fotut una bona patacada, però creiem haver trobat un parell de forats que hem començat a explorar des de fa uns mesos. Per una banda, hem començat la col·lecció ‘Són gamberros’, on hem editat Fumar puede no matar i Manual del vampiro moderno –hi volem encabir textos sobre temes políticament incorrectes– i per l’altra hem encetat ‘Són valents’, que acull traduccions com Tots els meus amics són superherois, d’Andrew Kaufman, però també autors novells i d’aquí, com Montserrat González i el seu debut, Àpats”.


Els temps difícils requereixen decisions ràpides però també ambicioses. L’editorial Alrevés, nascuda l’any passat, es proposa editar uns 15 títols, aquest 2010; , els cinc integrants de l’equip actual volen créixer tan aviat com els sigui possible. Gregori Dolz, el seu director, ens parla dels seus objectius: “Ens hem proposat personalitzar la relació amb els autors que publiquem, aconseguir crear una bona imatge de marca de cara als llibreters en qui confiem –el lector ens coneixerà abans pel boca orella que no per la difusió que facin els mitjans dels nostres llibres– i volem publicar tant en castellà com en català fugint de la col·lecció”. Alrevés ha apostat recentment per Roger Tartera (El rus. La mort del pronom feble) y Julián Ibáñez (Entre trago y trago), i entre les properes aparicions trobem una guia per descobrir la Barcelona que queda més a prop de les parades de metro i una antologia de novel·la negra catalana. “Al petit editor li toca fer més esforços per trobar noves veus i creure-hi, i amb Tartera i Ibáñez estem convençuts d’haver trobat dos autors dels quals se’n pot parlar molt en els propers anys”, ens comenta Dolz.


Alrevés comparteix aspiracions literàries amb una de les editorials més joves del moment, Libros del silencio, que es va estrenar amb una declaració d’intencions –l’antologia Libropesía, exemplificació del plaer de la lectura a través de textos de Llucià de Samòsata, Francisco de Quevedo, Gustave Flaubert i Virginia Woolf, entre d’altres–, va seguir reivindicant els articles de Julio Camba i ens ha descobert els italians Orio Vergani i Ivan Cotroneo. “La nostra màxima voluntat és publicar bona literatura de totes les èpoques i llocs”, ens diu el director de l’editorial, Gonzalo Canedo: “Hi ha una part de recuperació de llibres que creiem que mereixien més atenció i una altra part d’autors estrangers que fins ara no havien estat publicats a Espanya. El 60% de novetats d’aquest any seran d’autors contemporanis i el 40% seran recuperacions”. Aquest març apareixerà Elisa y Marcela, assaig del professor Narciso de Gabriel sobre dues noies gallegues que es van enamorar i casar a finals del segle XIX i El afinador de pianos, de Celso Castro, que Enrique Vila-Matas ha elogiat com “una bomba explosiva entre l’alta cultura i la delinqüència”.


Blackie Books va publicar els seus primers llibres a finals de l’any passat però la bona presència a llibreries i l’excel·lent repercussió –combinada amb una proposta editorial de moment impecable – fan pensar en un bon futur per a Jan Martí, integrant dels Mendetz i estudiant de filosofia que ja pot penjar-se la medalla d’haver publicat Do it!, de Jerry Rubin, La conquista de lo inútil, de Werner Herzog i ressuscitar Richard Brautigan amb La pesca de la trucha en América. Actualment prepara l'edició d'obres de Ramón Gómez de la Serna, Enrique Jardiel Poncela i un llibre d’entrevistes a Warhol.


Resistències
Després d’aparèixer al mercat, el llarg camí cap a la supervivència és sovint una combinació d’encerts de vendes, de saber caure bé i de tenir una mica de sort. Arcàdia aposta per l’assaig des del 2004 –l’última novetat és un llibre de converses amb Zygmunt Bauman (El temps no espera)–, A Contravent combina des de fa poc més de dos anys el rescat de la memòria periodística catalana –l’última novetat: Sang a les drassanes, de Francesc Madrid, crònica de la mala vida barcelonina de la segona dècada del segle XX– amb novetats en el camp de l’assaig i la novel·la, com és el cas de l’última paràbola narrativa d’Hèctor Bofill. Edicions del Salobre, que acaba de celebrar el seu sisè aniversari, combina la publicació d’obres completes (Andreu Vidal, Miquel Àngel Riera) i el rescat d’autors (és el cas d’Els mars del sud, de R.L. Stevenson). Riurau editors, iniciativa de Jaume Ortolà, ens ha ofert la segona traducció completa del Faust de Goethe en llengua catalana més de mig segle després de la versió pionera de Josep Lleonart (1938), a més d'oferir dues noves traduccions de Heinrich Von Kleist, El príncep d'Homburg i Michael Kohlhaas.

Publicat a Time Out Barcelona (109, març del 2010)

5 comentaris:

  1. Un monument es mereixen tots aquests joves emprenedors!!

    ResponElimina
  2. "Riurau editors, iniciativa de Jaume Ortolà, ens ha ofert la primera traducció del Faust de Goethe en dialecte valencià": aquesta frase desafortunadíssima s'hauria de corregir de la manera següent: "Riurau editors, iniciativa de Jaume Ortolà, ens ha ofert la segona traducció completa del Faust de Goethe en llengua catalana". I s'hi podria afegir: "més de mig segle després de la versió pionera de Josep Lleonart (1938)". El que ha fet Ortolà no és "en dialecte valencià", com si fos una malifeta pitarresca, sinó en un perfectíssim català normatiu amb morfologia estàndard meridional. Una qualificació com "primera en dialecte valencià" és injusta i rebaixa la vàlua objectiva, històricament i estèticament, d'una traducció magnífica. Dit això, enhorabona per esmentar-la, senyal d'excel·lent bon gust com a lector.

    ResponElimina
  3. Ja hem corregit els errors fàustics -la no menció a la traducció de Lleonart i el centralisme desafortunat– i li demanem disculpes, senyor K... El comentari és contundent, directe i educat.

    Espero que no l'haguem desanimat prou per no seguir llegint-nos

    Jordi

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Jordi. És clar que continuaré llegint amb plaer les teves anotacions!
    Salutacions cordials,
    K.

    ResponElimina