19.10.11

Rafel Bernabeu i les ombres del turisme de masses

L'illa de Korčula

"Branko, el Dàlmata és una novel·la sobre la destrucció d'un paisatge físic i humà", explica Rafel Bernabeu, que acaba de donar a conèixer el seu primer llibre, amb 61 anys. El debut de Bernabeu és poc corrent no només a causa de l'edat de l'escriptor barceloní sinó perquè s'emporta els lectors cap a la petita illa de Korčula, que forma part de l'arxipèlag de les illes dàlmates, i hi desenvolupa l'acció, amb un personatge principal "acostumat a viure còmodament en la brutícia" i una galeria de secundaris dibuixats amb eficàcia. L'expolicia Branko arriba a Korčula l'any 1989 amb la voluntat de transformar l'Hotel Excelsior en un referent del turisme de masses, que tot just comença a despuntar a la costa de Croàcia. "El primer que fa Branko és canviar el nom de l'hotel -el rebateja com a Tahití-, n'elimina els pins perquè els clients tinguin vistes al mar i comença a fer tractes amb una agència alemanya".

Bernabeu construeix una novel·la divertida, àgil i fosca sobre l'esmicolament del somni de Branko, personatge carregat de truculències, incapaç de relacionar-se amb ningú sense fer servir la força o les amenaces. "Branko se sent protegit per la placa, igual que els periodistes a l'època franquista -diu Bernabeu-. Té la intenció de convertir Korčula en Eivissa, però el model turístic de l'illa és més proper a Menorca. A finals de la dècada dels 80, la costa Dàlmata era un equivalent a la costa Brava durant els 50. És una zona mediterrània, amb costums semblants als nostres. La diferència és que sentien la fe catòlica amb la prudència del règim comunista". Branko, el Dàlmata (Edicions de 1984) s'endinsa en el poti-poti cultural i religiós de la zona a partir dels treballadors de l'hotel. Les tensions entre serbis, croats, montenegrins i russos recorre la novel·la en segon pla: Bernabeu se centra en l'exploració del personatge principal, decadent i llefiscós, "algú que sap que no pot redreçar la seva vida". "La Mediterrània és una zona de cosa nostra , de joc d'influències. Branko es permet fer un resort perquè té permisos, no perquè hi hagi una demanda real", recorda Bernabeu, que durant els més de 20 anys que s'ha dedicat a l'empresa privada ha tingut l'oportunitat de conèixer molts hotels. "He volgut retratar la improvisació que tot sovint m'hi he trobat, i també aprofundir en la gent que hi treballa, que en molts casos no saps gaire bé d'on surt". Bernabeu ha treballat durant 15 anys en aquesta novel·la, amb "la tranquil·litat i la llibertat" d'algú que mai no ha tingut pressa per publicar.

© Jordi Nopca (publicat a ARA Llegim, 12 d'octubre del 2011)

2 comentaris: