5.10.11

Breviari dels polítics

El cardenal Mazzarino, segons Pierre Louis Bouchart

Giulio Raimondo Mazzarino (1602–1661) va ser una de les personalitats del segle XVII amb una de les ànimes polítiques més exportables a l’actualitat. Va arribar a ser cardenal de l’Església catòlica sense haver estudiat mai teologia. La fortuna que va deixar a la seva mort gairebé arribava als vint milions de lliures: ara bé, a diferència del zoon politikon contemporani, una de les perles del seu llegat va ser la biblioteca, formada per 30.000 volums –entre ells, una Bíblia de Johannes Gutenberg– i que va ser el germen (involuntari) de la primera biblioteca pública d’Europa.
La política que es va practicar durant el Barroc “s’assimilava a l’administració del secret”, el que avui anomenem “ús d’informació privilegiada amb un eufemisme que no enganya ningú”, escriu el professor Ramon Alcoberro a la introducció del volum. “El Cardenal resulta gairebé un heroi de la manipulació, se’ns presenta com un predecessor i un autèntic mestre de polítics i gestors eficients i desacomplexats ara i arreu”, continua, abans de sentenciar: “És el model gairebé perfecte del polític professional que ha convertit l’estratègia en una peculiar forma de lucidesa”.
Les dues màximes essencials que per a Mazzarino resumeixen l’ofici dels polítics són la simulació i la dissimulació: “Coneix-te a tu mateix i coneix els altres (que, si no vaig errat, ve a ser la mateixa cosa)”. Breviari dels polítics divulga amb amenitat i didactisme malèvol les maneres d’arribar a saber què pensen els altres i aconseguir-ne beneficis. Dos consells mazzarinians:“Fingeix sempre humilitat, ingenuïtat, familiaritat, bon humor. Complimenta, agraeix, estigues disponible àdhuc amb els qui no han fet res per merèixer-ho”; “Si has de ser sever amb la teva gent, mira que se n’encarreguin els altres, fes com si les ordres no les haguessis donat tu”.

© Jordi Nopca (publicat a Time Out Cultura, abril del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari