18.7.12

Moments de silenci


Va néixer a Lvov l’any 1945, però al cap d’uns mesos la seva família feia les maletes i es desplaçava cap a Gliwice. Va estudiar a la Universitat Jagiellona de Cracòvia, i l’any 1982 se’n va anar a viure a París, ciutat on va començar a escriure Solidaridad y soledad, que acaba de recuperar Acantilado després de donar a conèixer una part important de la seva producció poètica i assagística. “Vaig marxar a París per descobrir que en un país estranger hi trobes una llibertat difícil d’assolir des del teu propi país”, ens diu l’autor, que no va tornar a Polònia fins al cap de vint anys. “Durant els primers anys a París buscava canviar la meva manera d’escriure. Fins llavors, influït pel meu entorn, no m’havia pogut desvincular de la poesia compromesa i política. El que m’interessava era arribar a una poesia més lliure: concentrar-me en l’experiència individual per arribar, probablement, a conclusions que poguessin interessar a la col·lectivitat”.

De Nabokov a la Carmen de Carlos Saura
Durant la primera meitat de la dècada dels 80, Zagajewski es va deixar fascinar per les novel·les de Nabokov, pels quadres de Vermeer i la Carmen de Carlos Saura, a qui dedica l’últim assaig del llibre. “Carmen és una tempesta de passions, però aquestes passions estan subjugades per la forma: passa a l’òpera i també a la pel·lícula de Saura. L’obra d’art ordena les passions”. A París, Zagajewski es va esforçar per treballar l’ordenació d’aquestes passions, i a poc a poc en va anar traient llibres de poesia tan petita com el que som (i alhora tan fonamental com tot allò que ens hi fa sentir identificats). “L’arrel de la poesia moderna polonesa és l’experiència del mal extrem que va patir el país durant la Segona Guerra Mundial. Alguns dels representants d’aquesta poesia són Czesław Miłosz, Zbigniew Herbert i Wisława Szymborska. A mesura que han anat passant els anys, l’eco de la confrontació amb el mal es va afeblint, en els versos: la tasca principal de la meva generació és reaprendre a viure sense oblidar els desastres de la guerra”. Aquesta perspectiva la trobem tant a la seva poesia (“Escriu sobre la vida, / sobre un dia normal, / sobre el desig d’ordre”, Carta d’un lector) com en algun dels textos de Solidaridad y soledad: “Adorno consideraba que la poesía era imposible después de Auschwitz. Pero la ropa se seca tendida en las cuerdas blancas y resuena la risa de un niño”. La carretera dels poemes de Zagajewski ha passat per trams difícils, però desitja trobar-se amb un camí menys devastat. “Una de les virtuts de dedicar-me a escriure poemes és que mai no he arribat a dominar la forma”, ens diu Zagajewski. “És una activitat intrigant. A mi m’arriba en moments de silenci”.

© Jordi Nopca
Publicat a Time Out Barcelona (148)

Cap comentari:

Publica un comentari