29.11.11

Un llibre inesgotable


“He tingut una relació constant amb l’Odissea d’Homer: va començar en els meus anys d’estudiant preuniversitari, va continuar durant els anys que vaig ser professor de grec i durant els últims quatre anys s’ha intensificat a causa de la traducció”, diu l’escriptor Joan Francesc Mira, que ha dedicat l’última dècada a entregar tres versions de textos canònics de la literatura occidental: Evangelis (Proa, 2001), la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (Proa, 2004) i l’Odissea homèrica (Proa, 2011). “El més fascinant d’aquesta feina és que encara puc obrir qualsevol d’aquests llibres i quedar fascinat per algun detall que m’havia passat desapercebut. Els clàssics no s’acaben mai, són inesgotables”. Joan Francesc Mira fa la prova i obre l’Odissea a l’atzar. Pàgina 212: “I qualsevol que, sense saber-ho, escolte com canten / les sirenes, mai no tornarà a casa seua per rebre / la calorosa acollida dels fills petitets i l’esposa”. Mira s’atura un moment, com si intuís que Homer en prepara alguna: “L’encisaran les sirenes amb cants i amb la veu delicada, / des d’un bell prat on seuen, enmig de muntons d’ossamenta / d’homes ja descomposts i amb la pell ja resseca i desfeta”. Mira torna a aturar-se: “Has vist quin contrast més fabulós? Primer diu que s’estan en un prat bell, però de seguida afegeix que estan envoltades de les víctimes del seu cant. Increïble”.
Tot i que l’Odissea ja comptava amb la traducció de Carles Riba, Mira va considerar que era un bon moment per tornar a explorar els 12.000 versos del poema homèric. “Cal revisar i revisitar els clàssics, canviar-los el vestuari. Una cultura normal s’ho permet cada dues generacions. La traducció de Riba va ser molt important al seu moment. La meva Odissea ja no ha de demostrar les possibilitats del català, vol ser un exemple de normalitat: una traducció literària, molt fidel al text original i alhora directa i transparent”.Gràcies a aquesta aspiració, el retorn a Ítaca de l’heroi grec Ulisses, l’espera per part de la seva esposa Penèlope i el viatge que emprèn Telèmac per trobar el pare es llegeixen pràcticament amb la fluïdesa d’una novel·la. “Hi ha qui encara defensa que el sentit del viatge d’Ulisses és el viatge mateix. Les peripècies d’Ulisses només ocupen sis cants: l’Odissea és un llibre sobre el retorn a casa i sobre la possibilitat de recuperar la família després d’una llarga absència. Ulisses representa totes les cares de l’experiència humana: les febleses, les passions, la relació amb allò sobrenatural, la integritat i la complexitat de les relacions socials. No he trobat cap altra obra literària tan completa com aquesta”.

© Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 191, octubre 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari