El corb

La traducció de les Narracions extraordinàries que Carles Riba va fer entre 1915 i 1918 va ser una de les primeres referències de l’editorial Quaderns Crema, que les va rescatar l’any 1980 en quatre volums minúsculs (la futura marca de la casa) i també l’any 2003, reunides en un únic llibre. Només un any abans d’aquesta reedició, Columna presentava, en dos volums, tota la narrativa breu d’Edgar Allan Poe (1809–1849), traduïda per Joan Solé, que enriqueix l’edició amb un assaig inaugural on intenta ampliar la comprensió “de la vida i de l’obra de Poe, matisar-la i donar-li relleu, apartar una llum massa esbiaixada per poder veure-hi amb més claredat”, si bé admet la fortuna d’un dels comentaris més sintètics sobre l’autor nord-americà, fet per Jorge Luis Borges: “La vida de Edgar Allan Poe fue breve y desdichada, si es que la desdicha puede ser breve”.
Solé afegeix, al final de cada volum, una secció de notes que ajuden a desxifrar referències històriques i culturals de cadascuna de les narracions, a més de donar les seves consideracions. De William Wilson, per exemple, se’n recorden les fonts –L’elixir del diable, d’E.T.A. Hoffmann i un article de Washington Irving– però també la llarga llista d’obres que ha inspirat, entre les quals destaquen El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Robert Louis Stevenson i El doble, de Fiodor Dostoievski.
Igual que en l’edició del 2002, els dos volums de contes estan endreçats no cronològicament sinó segons “una visió de conjunt”. En el primer llibre hi ha els relats més coneguts (El pou i el pèndol, El gat negre, Berenice...); al segon hi trobem “la part potser menys coneguda de l’obra de Poe i que sovint s’ha bandejat massa de pressa”, narracions amb una varietat de registres més alta que l’horror que predomina en les peces més famoses. –Jordi Nopca

© Jordi Nopca (Publicat a Time Out Cultura, 25, maig del 2011)