D'un temps, d'un país

John Ausonius, l'assassí del làser

“Els atacs de l’assassí del làser van ser un trauma nacional: a ningú no li van passar per alt”, ens diu Gellert Tamas, autor de l'extens i addictiu reportatge sobre John Ausonius, que en va tenir prou amb dos anys –1991 i 1992– i deu incursions violentes –un mort i diversos ferits– per sotragar Suècia i exorcitzar tots els dimonis que ballaven per l’inconscient del país des de finals de la dècada dels 80. “En aquells moments, jo començava a treballar de periodista, i vaig escriure diversos articles sobre la popularització de partits polítics d’extrema dreta com Nova Democràcia o Resistència Ària Blanca i els actes racistes que tenien lloc a Estocolm. No va ser fins l’any 2000 que vaig decidir que escriuria un llibre sobre aquell moment històric i social tan difícil”.

Un gran personatge literari
Igual que va fer Truman Capote amb A sang freda, a L’assassí del làser Tamas va optar per una aproximació total i obsessiva a la vida d’Ausonius, que va acceptar ser entrevistat durant deu ocasions, de les quals en van sortir 40 hores de conversa atapeïda. “La primera vegada que el vaig anar a visitar a la cel·la tenia molta por. Em van deixar sol amb ell a dins d’una petita cel·la... Em va sorprendre que no tingués cap por de parlar dels diversos intents d’assassinat ni dels robatoris que havia comès durant la dècada dels 80. Quan li preguntava per la seva família o pels seus amics, en canvi, la conversa fluïda es convertia en respostes curtes i plenes d’interjeccions”.

Gellert Tamas, periodista

Per aconseguir narrar la vida de l’assassí amb la precisió i versemblança que enganxen el lector, a Tamas li va tocar parlar amb amics, familiars i tot aquell que havia entrat en contacte amb Ausonius, a banda de conèixer a fons els responsables de la investigació policial, amb qui ens anem trobant paral·lelament a la narració d’episodis del passat de l’assassí i de fragments sobre la vida esquinçada de tots aquells a qui va atacar. “La història d’Ausonius és molt trista. De ben petit s’esforça per formar part de la societat i no se’n surt, encara que s’hi esforça molt. Ausonius, fill d’immigrants, vol ser suec a tot preu, i per aconseguir-ho un bon dia decideix començar a disparar contra la immigració –aquells que són com ell, però que rebutja–. Apropant-me a la història de John Ausonius vaig adonar-me que l’individu i la societat interactuen constantment. Si la societat t’ho posa difícil tindrà la seva repercussió. Això es va fer explícit a principis dels 90. Les dues concepcions del món havien caigut a trossos amb el mur de Berlín. La crisi econòmica que passava Suècia era bestial, i de cop i volta van començar a sortir partits polítics que en culpaven la immigració”. L’assassí del làser és una aproximació matisada i exigent a la situació complexa que es vivia a Suècia. “John Ausonius em va dir que havia fet allò que els polítics només deien. Ell havia volgut passar a l’acció. Tenim la tendència a creure que la gent com Ausonius són monstres. Els seus actes són terribles, sens dubte, però tots formem part de la societat i a tots ens hauria d’importar què li passa al nostre veí: fins i tot Ausonius ha estat un nen, i en el llibre es pot comprovar que tenia prou virtuts per haver seguit camins molt diferents”.

© Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 143, novembre 2010)