Tratado de la vida elegante

"Dandies and dandyzettes"

Paraules com elegància, fashionable, confort i repòs s’escampen en la mesura justa pels cinc capítols d’aquest llibret encapçalat per una frase de Virgili (“Mens agitat molem”) i l’adaptació à la mode del moment: “La bona planta d’un home s’endevina gràcies a la seva manera de portar el bastó”. Publicat en un setmanari parisenc entre octubre i novembre de 1830, Tratado de la vida elegante és un dels “estudis analítics” de la Comèdia Humana d’Honoré de Balzac (1799–1850). El volum que presenta Impedimenta fa justícia al refistolament verbal i conceptual de Balzac, que després de recordar les tres classes de persones que han creat els costums moderns (“l’home que treballa, l’home que pensa i l’home que no fa res”) se centra en detallar en què consisteix la vida elegant. Conscient que es troba en un terreny encara poc explorat, Balzac no dóna una ni dues definicions de la vida elegant, sinó cinc: “És la perfecció de la vida exterior o material”; “L’art de gastar-se els ingressos amb intel·ligència”; “La ciència que ens ensenya a no fer res com els altres, fent l’efecte que tot ho fem com ells”; “El desenvolupament de la gràcia i el gust en tot allò que ens és propi i ens envolta”; “Saber ser digne de la pròpia fortuna”. Sentenciós i, de tant en tant, contradictori, el Balzac d’aquest centenar de pàgines no és tan subtil com el que trobem a les seves millors novel·les, però aconsegueix algun aforisme implacable: “El dandisme és una heretgia de la vida elegant”.

George Bryan "Beau" Brummel, el primer dandi

© Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 177, juliol del 2011)