Cuentos memorables

El diari argentí El hogar va demanar l’any 1935 a Jorge Luis Borges (1899–, 1986) pel seu conte preferit, el mateix any que publicava Historia universal de la infamia, el seu debut en la narrativa breu. En comptes de triar una narració canònica, Borges es va decantar per una de les creacions eròtico-esotèriques de May Sinclair (1863–1946), Donde su fuego nunca se apaga, que havia estat publicada per primera vegada l’any 1923 a Uncanny Stories.

Escrita en un to quasi fulletonesc, la narració de Sinclair proposa una passejada per les diverses històries d’amor de la seva protagonista, Harriott Leigh: comencem amb el desenllaç fatídic d’una aventura adolescent, continuem amb un amor intel·lectual que s’esdevé cinc anys després de la història pura de joventut; l’edat adulta queda representada per la relació –llarga i agònica– que Harriott viu amb un home casat. Fins aquí, el relat de Sinclair és una exposició abreujada dels mecanimes de l’estima, que amb els anys aprenen noves maneres de funcionar, expertes i pràctiques, que no necessàriament han de ser més encertades que la inconsciència i la rauxa romàntica. Aquesta és precisament la tesi de la segona meitat de la narració, que té lloc en una dimensió sense temps –la de la immortalitat–.

May Sinclair (cf. 'uncanny')

“Recuérdese la pobreza de los Infiernos que han elaborado los teólogos y que los poetas han repetido; léase después este cuento”, recomanava Borges. María Kodama, vídua de l’escriptor, va acompanyar Donde su fuego... d’onze narracions més: dues de Rudyard Kipling, una d’Edgar A. Poe, de G.K. Chesterton i d’O’Henry, dues nouvelles –El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, i Bola de sebo, de Guy de Maupassant–, un conte de les mil i una nits, una faula de l’infante Don Juan Manuel i mostres de dos autors que, igual que Sinclair, no són excessivament recordats, W.W. Jacobs i F.B. Harte.

© Jordi Nopca (publicat a Time Out Cultura, 27, maig del 2011)