5.6.11

Vintage Vila-Matas

Chet Baker: "Let's Get Lost"

“Tinc ganes de fer accessible tota la meva obra als lectors: encara que sembli impossible, una bona part dels meus llibres no es poden trobar”. Aquesta és una de les raons que Enrique Vila-Matas dóna per haver accedit a la publicació en format butxaca de pràcticament tota la seva producció literària. En els propers quatre anys, DeBolsillo publicarà en 16 volums una vintena llarga de títols de l’autor barceloní. Si la primera raó –l’accessibilitat–és d’una lògica quasi convencional, la segona ja s’apropa més a les coordenades de Vila-Matas: “La meva intenció és que aquesta biblioteca sigui una font important de creació d’inèdits. No vull que sigui un pou acadèmic, sinó un estímul per a la producció d’inèdits”. Dels tres primers volums de la col·lecció, dos en compleixen els requisits. En un lugar solitario reuneix les cinc primeres novel·les de Vila-Matas –publicades entre 1973 i 1984– amb un pròleg escrit l’any passat en què l’autor passa revista a les motivacions que el van portar a escriure. Una de les respostes possibles que aventura és: “Porque a un comandante español le dio por robar cajas de whisky en un colmado de África”. Vila-Matas recorda que va començar a escriure novel·les “havent llegit únicament poesia”: “Igual que arribem a la vida per accident, jo també vaig començar a escriure de manera accidental”, admet amb aquell posat de timidesa solemne que l’acompanya gairebé sempre. Chet Baker piensa en su arte recull una quinzena de narracions curtes publicades entre el 1988 i el 2010. De les dues aportacions inèdites, la primera (i que dóna títol al llibre) vol inaugurar un nou gènere, la ficció crítica, a partir d’un artefacte narratiu a mig camí de la narració i l’assaig. “És un text radical, successor de Dublinesca”.

© Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 161, abril del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada