24.6.11

La gitana


Cada any es rescaten un o dos títols occitans que potser passen sense gaire glòria, si ens fixem en les vendes, però que enriqueixen –i d’una manera no precisament anecdòtica– el ventall de novetats. Ara per ara, són tres les editorials que practiquen aquest exquisit acte d’exhumació: Adesiara (amb els contes de Josèp Romanilha), Club Editor (a partir de de Joan Bodon i Loís Delluc) i, molt especialment, Galerada, que ha donat a conèixer dos reculls de narracions de Max Roqueta i dos títols de Josèp d’Arbaud (1874–1950): la novel·la La bèstia del Vacarès i la novetat que acaba d’aparèixer, La gitana, llibre confegit a partir de tres narracions publicades l’any 1926 i un conte de Nadal, Novè gardian, que tal i com explica el traductor de l’obra, Jaume Figueras i Trull, “vegé la llum per primera vegada l’any 1904, en un diariet oblidat”.
L’element subterrani i resistent de la literatura occitana ha arribat a empentes i rodolons fins als nostres dies. L’estat de salut és precari i un punt ortopèdic, però els textos que se’n rescaten sorprenen per l’alta qualitat literària: en el cas de d’Arbaud, la mitificació de la Camarga –on va fer-hi de manadièr, criador de braus– s’acompanya d’una precisió narrativa exultant.


El primer dels contes, La gitana, potser n’és l’exemple més reeixit. El guardià Umfla-Anguiles es troba una jove perduda mentre vigila com pasturen les seves vaques i decideix emportar-se-la a casa. A partir de llavors, els rumors que s’escampen pel poble i la vita nuova que Umfla-Anguiles experimenta al costat de la gitana acompanyen el seu ofici, laboriós i tranquil. En poc més de trenta pàgines, d’Arbaud construeix una narració reposada i tan entranyable com el parell d’esclops protagonistes.

© Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 171)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada