L'illa del mal

“Vaig començar Sukkwan Island durant el meu primer viatge en vaixell de Califòrnia a Hawaii. En disset dies vaig tenir mig llibre fet: em sentia posseït per la necessitat d’escriure aquella història. Hi havia estat donant voltes durant molt de temps... La lectura de Meridià de sang, de Cormac McCarthy, em va ajudar a atrevir-m’hi”. Sukkwan Island és la nouvelle que es troba al mig del primer recull de contes de David Vann, Legend of a Suicide (2007), cicle d’històries que tenen com a tema principal l’intent de comprensió per part de l’autor del suïcidi del seu pare, que va tenir lloc poc després que Vann hagués fet tretze anys. “Aquest llibre m’ha servit per entendre que el fet que se suïcidés era una possibilitat però que, tot i això, no era inevitable. Mai no va estar atrapat com un personatge d’una ficció, que està tancat entre les quatre parets del text: el meu pare sempre va tenir una sortida! Durant molts anys no vaig poder deixar de preguntar-me per què no havíem estat capaços d’aconseguir que es quedés amb nosaltres. Vaig passar per èpoques d’insomni i èpoques en què estava convençut que tard o d’hora jo acabaria seguint els seus passos...” David Vann seu al costat nostre, explicant-nos l’episodi biogràfic que ha marcat la seva vida des de fa més de 30 anys: n’ha parlat incansablement des que publiqués el llibre –que li va costar dotze anys de visites a editorials, de contactes amb agents literaris i de presentacions a premis de tota mena–, però tot i així el relat encara segueix esgarrifant-lo.

David Vann

Quan tenia tretze anys, el pare de Vann li va proposar que anessin a passar un any en una petita illa d’Alaska. El fill va declinar la proposta, i al cap de dues setmanes, el seu pare es va apuntar el cap amb una escopeta i va prémer el gallet. “A Sukkwan Island vaig voler imaginar que marxava a l’illa deserta amb el pare –tal i com m’havia demanat–i que hi intentàvem viure aïllats, igual que ell havia volgut. Vaig descobrir que una de les pitjors coses que et poden passar és que viure en un lloc salvatge no et permet escapar de tu mateix: és un mirall gegant que magnifica els teus problemes”. Escrivint la nouvelle, David Vann va fer-se una idea del que li interessava convocar cada vegada que es posava a escriure: “Per a mi, l’escriptura té a veure amb l’insconscient, allò imprevisible i que no es pot controlar. En el cas de Sukkwan Island, vaig trencar amb tot el que havia planejat a mig llibre, i vaig prendre una decisió que podia semblar incoherent però que va acabar sent l’opció que em va semblar més indicada... No vaig decidir-me per allò fins que tenia mitja frase escrita: em va sorprendre i em va emocionar molt... Quan vaig començar la segona part del llibre era tot un repte, perquè no tenia ni idea de com continuar. Les pàgines que encara ara m’agraden més són les primeres que vaig escriure després d’aquell brot d’inconsciència”. Per a Vann, els dos elements que aconsegueixen que la nouvelle funcioni tan bé –més enllà del cop d’efecte central– són “l’aproximació opressiva del paisatge” i “el pes dels dos personatges principals”.

© Jordi Nopca (Publicat a Time Out Barcelona, 145)