Arquitectura mutant i viatgera

“El criteri que s’ha fet servir a l’hora de muntar la ruta d’Edificis viatgers ha estat de caire pràctic, raonable i ben plantejat”, ens fa saber Jordi Peñarroja, barceloní que a més d’acumular experiències professionals en fotografia, disseny gràfic, edició, cinema i turisme ha tingut prou energia per publicar –en aquests darrers cinc anys– una novel·la, un recull de contes i dos llibres centrats en la seva ciutat. Un d’ells, Edificis viatgers de Barcelona, és l’eix de la ruta anual que programa la xarxa de biblioteques. Enguany les inscripcions per a la ruta es fan a la biblioteca Sofia Barat (Girona, 64-68).

“El criteri d’elecció dels deu edificis ha estat pel seu possible interès i per la importància. En alguns casos, la singularitat també ha estat un punt important”, ens comenta Núria Pujol, que juntament amb Maria Sellarés s’encarreguen de les explicacions sobre els edificis. “En alguns moments de la visita hi ha les intervencions teatrals de la Mònica Aybar, que lògicament tenen relació amb la vessant històrica, possibles personatges que es podrien haver trobat en aquell context o escenificació d’alguns moments del llibre”, ens fa saber Pujol, que de seguida afegeix: “No podem avançar en què consisteixen les seves accions, perquè la capacitat de sorprendre els assistents és molt ben valorada. S’ha de mantenir la intriga! Veniu a veure-ho...”.

La portada viatgera del convent del Carme. Fotografia de Jordi Peñarroja

Una sobretaula productiva
Peñarroja recorda que Edificis viatgers va néixer després d’un sopar, quan va explicar l’origen de la portada del convent del Carme, que actualment es troba a una rotonda del carrer Tibidabo a Sant Adrià de Besòs. “La portada formava part del convent del Carme, fundat l’any 1292. Després de nombroses modificacions i ampliacions va acabar sent ocupat com a seu de la Universitat de Barcelona. El canvi va tenir lloc amb motiu de la desamortització de 1835 i va durar fins que es va inaugurar l’edifici d’Elies Rogent a la plaça Universitat. Llavors es va enderrocar el convent, tot i que es van salvar alguns capitells, mènsules, claus de volta i la portada, que va ser comprada per la marquesa Maria Consol Moragas l’any 1873 i reconstruïda a una de les seves propietats, el mas de Can Serra. L’any 1991, durant la construcció de la ronda litoral amb motiu de les olimpíades, la portada gòtica va fer el seu últim viatge”. Després d’explicar les vicissituds de la portada del convent del Carme, a Peñarroja li van demanar si sabia de més edificis barcelonins que haguessin patit transformacions. Se n’hi van acudir gairebé dues dotzenes... I va tenir la sort que en aquella sobretaula hi hagués un editor disposat a tirar endavant el projecte.

Un Gòtic i Eixample remoguts
L’itinerari basat en Edificis viatgers de Barcelona comença entrant al pati del museu Frederic Marès –antic convent de Santa Clara– i després baixa fins la plaça del Rei. Allà s’hi explica la història de la casa Clariana Padellàs, que es va desplaçar l’any 1930 del carrer dels Mercaders fins al carrer del Veguer, amenaçada de ser enderrocada per l’obertura de la Via Laietana:
durant les obres es van descobrir les restes de la ciutat romana que avui formen part del museu d’Història de Barcelona.

Després es repassa la història de la quarta columna del temple romà d’August, actualment seu del Centre Excursionista de Catalunya, es repassa la destrucció parcial de la façana gòtica de l’Ajuntament i el procés de recreació gòtica d’una part de la plaça de Sant Felip Neri. “Hi ha gent que quan descobreix la realitat de la façana de l’Ajuntament o de Sant Felip Neri se senten una mica estafats”, ens comenta Núria Pujol.

Quan se'ls explica què va passar amb la façana de l'Ajuntament, alguns se senten estafats. Fotografia de Jordi Peñarroja

Després d’una pausa a la biblioteca Sofia Barat –amb esmorzar inclòs– comença la segona part de l’itinerari, que es fa en autobús. Es passarà per la parròquia de la Concepció, construïda amb la pedra de l’església de Santa Maria de Jonqueres –que també li va proporcionar el claustre– i que recicla el campanar de l’església de Sant Miquel. S’entra a l’hospital de Sant Pau per descobrir el periple de la portalada de l’església de santa Marta, es va fins a la rotonda del carrer Tibidabo per contemplar l’origen del llibre –la ja esmentada portada del convent del Carme– i s’acaba amb una passejada pel conventet del monestir de Pedralbes, que per obra i gràcia de l’arquitecte Enric Sagnier l’any 1919 va incorporar-hi alguns dels elements romànics de l’església de Santa Maria de Besalú. “Al llibre hi trobareu algunes de les respostes sorprenents d’aquests canvis”, recomana Peñarroja, que és a punt de publicar la seva nova recerca barcelonina, Ictineus, sobre l’enginyer Narcís Monturiol.

Publicat a Time Out Barcelona (113, abril del 2010)