1.12.09

Viatjar des de casa

Amb l’arribada del setembre, les vacances s’acaben per a molts: cal marxar de la platja, buidar el got mig ple –si és que encara ho estava– i tornar cap a casa per recuperar la rutina laboral. Una excel·lent manera de trampejar la inevitable nostàlgia del final de les vacances, que es fa omnipresent quan s’entra a l’oficina (almenys durant les dues primeres setmanes de retorn) és llegir les novel·les protagonitzades per Tom Ripley. Gràcies a elles podreu recordar alguns dels escenaris imprescindibles del turisme actual –Venècia, Londres, Salzburg, Berlín, París o Atenes– i viatjar-hi, encara que sigui des del sofà de casa. D’aquesta manera l’abominable rentrée se us farà agradable, fresca i fins i tot intrigant.

Un gran personatge
Tom Ripley és el personatge més conegut de Patricia Highsmith (Fort Worth, 1921–Locarno, 1995), autora d’una vintena llarga de novel·les on els crims i el misteri sovint van acompanyats de personatges de psicologia complexa i a vegades tortuosa. Ripley forma part d’aquella mena de personatges que s’aferren a l’autor i ja no l’abandonen durant la resta de la seva vida creativa. En el cas de Highsmith, aquesta seducció va durar els gairebé quaranta anys que separen A pleno sol (1955) de Ripley en peligro (1991). Entremig hi queden La máscara de Ripley (1970), El amigo americano (1974) i Tras los pasos de Ripley (1980), totes elles editades ara per Anagrama a Otra Vuelta de Tuerca, col·lecció acabada d’estrenar. A Ripley el trobem, per primera vegada, a la Cinquena Avinguda de Nova York. Camina apressat perquè té la sensació que la policia el vol enxampar. L’home que el segueix, però, és Herbert Greenleaf, el pare d’un conegut de Ripley, que li explica que no té notícies del seu fill des de l’hivern passat. Aquest és el punt de partida del primer viatge de Ripley, que marxa cap a Mongibello motivat tant per la situació de risc que viu com –sobretot– per la fortuna dels Greenleaf. A Itàlia, Ripley troba de seguida Dickie Greenleaf, aspirant a pintor que viu amb la seva xicota Marge. El que podria haver estat una estada idíl·lica, acompanyada de matins relaxants, banyadors mínims i un ambient bohemi-ric de seguida s’enterbolirà per culpa de Ripley. Intel·ligent i alhora acomplexat pels seus pocs recursos econòmics, Ripley se les manegarà per passar una temporada ben moguda entre Mongibello, San Remo, Venècia i Atenes i acabar heretant la fortuna dels Greenleaf. La máscara de Ripley comença sis anys després: el protagonista se’ns ha casat amb Heloïse i ara viu a França, però la seva ambició, tenyida del gust per la pintura que va descobrir a Itàlia, l’empeny a fer-se passar per pintor i tornar a posar-se en un bon embolic: igual que A pleno sol, hi haurà algun altre assassinat, i la policia tornarà a sospitar de Ripley, però la seva astúcia el farà triomfar una vegada més. “Esta noche, hoy, ¿no podríamos quedarnos sin hacer nada? ¿Viendo la televisión por la noche?”, pregunta Heloïse a Tom gairebé al final de la novel·la, després que el seu marit hagi passat per moments difícils. Tom, que sap compaginar el seu costat delictiu amb la vida de parella, calma els nervis treballant el jardí, afició que a Ripley en peligro complementarà tocant el clavicèmbal i llegint en francès i alemany. Abans que això passi, Ripley seguirà movent-se per Europa amb tot el seu magnetisme enigmàtic: El amigo americano es resoldrà entre França i el Regne Unit, i a Tras los pasos de Ripley es mourà pels locals més fastuosos del Berlín Oest en plena guerra freda.

Alain Delon, en un dels moments d'A plein soleil (1960)

Seducció i misteri
Només a la quarta novel·la tornarà a trepitjar els Estats Units, acompanyat de Frank Pierson, un noi que actua amb ambicions similars al cada vegada més crepuscular Ripley, que viurà les seves últimes aventures des de la finca que comparteix amb Heloïse, Belle Ombre, nom que ens recorda les dues vessants d’aquest personatge emblemàtic de la literatura nord-americana de la segona meitat del segle XX: l’encant seductor i la foscor misteriosa.

Publicat a Time Out Barcelona (82, 28 d'agost–3 de setembre del 2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada