26.5.10

Una ànima gòtica


L’escriptora i editora Hannah Tinti es va donar a conèixer l’any 2002 amb Animal Crackers –traduïda el 2004 a Empúries, amb el títol d’Assortiment d’animals– un recull de contes que es va traduir a setze llengües i on l’autora rescatava la seva passió primigènia per la biologia. “La meva primera aspiració era convertir-me en la versió femenina de Jacques-Yves Cousteau, però vaig acabar apuntant-me a un curs d’escriptura en què tenia com a professor E.L. Doctorow i això em va fer canviar d’intencions... El que volia explicar a Assortiment d’animals era el costat animal del comportament humà: hi ha certes persones que el desenvolupen i d’altres no”. I va ser aquest èxit feliç però inesperat el que la va atemorir a l’hora d’enfrontar-se amb la seva primera novel·la. S’hi va posar poc després de publicar el llibre de contes, i no la va donar per bona fins al 2008. “Tenia molta por d’invertir els anys que necessités la novel·la i no arribar-la a acabar mai. Conec molta gent que s’ha desanimat pel camí, i em neguitejava que això pogués passar-me: o encara pitjor, que no la pogués vendre a cap editor i que el llibre es quedés al meu ordinador per sempre més”. A banda dels consells de Doctorow, Tinti reconeix haver après a millorar tècnicament i argumentalment gràcies a la feina d’edició a la revista de narrativa One Story. “La meva feina consisteix a llegir i valorar tots els manuscrits que ens arriben. Ara mateix en rebem uns 10.000 a l’any... i només en podem publicar 18! El fet de posar-me en el paper de l’editor m’ha ajudat molt a l’hora de pensar de quina manera viurà la història el lector: què li pot interessar, què se li farà difícil o incomprensible...”


Amb el cap parcialment ocupat per la ment pragmàtica de l’editor –però també per les lectures de Nathaniel Hawthorne, Washington Irving i Charles Dickens–, Hannah Tinti es va posar a treballar en El bon lladre, una novel·la d’aventures que té com a protagonista un jove orfe a la Nova Anglaterra del segle XIX. “Vaig néixer i créixer a Salem, Massachussets. És un dels pocs llocs dels Estats Units on encara hi ha moltes cases del segle XVII i XVIII. La casa on vaig créixer era del segle XIX, per exemple. Em va ser molt fàcil recrear aquest món antic perquè l’havia conegut en primera persona”. L’ambient gòtic –ombrívol, emboirat– recorre la novel·la de dalt a baix gràcies a la idea de la qual parteix la novel·la. “Em vaig il·luminar mentre llegia Forgotten English, de Jeffrey Kacirk, un llibre sobre expressions en desús de la llengua anglesa. Hi vaig trobar una expressió, ressurrection men, que em va cridar molt l’atenció: jo havia estat educada catòlicament, i si pensava en la ressurrecció em venien al cap un sèrie d’imatges boniques i molt positives, que contrastaven amb el significat de l’expressió. Els ressurrection men es dedicaven a desenterrar els cadàvers per portar-los als metges, que així podien experimentar amb els cossos. Feien una acció dolenta perquè la ciència pogués avançar. La novel·la parla dels lligams entre el bé i el mal i de com tots dos pols ens constitueixen”.

Publicat a Time Out Barcelona (112, març del 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada