25.10.11

'Los pasos dobles', un calvari amb final feliç


Tothom ens deia que aquesta pel·lícula era impossible de fer”, recordava Isaki Lacuesta amb motiu del col·loqui sobre Los pasos dobles organitzat dissabte 1 d'octubre a la nit als cinemes Verdi Park. La llavor del projecte va ser sembrada fa quatre anys, quan Lacuesta va filmar Miquel Barceló amb motiu d’un curt presentat a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007. “Quan el vaig conèixer em va parlar de François Augiéras, que va pintar un búnquer a Mali que mai ningú no ha localitzat, i a partir d’aquí vam seguir en contacte fins que va sorgir l’oportunitat de treballar junts”, va explicar Lacuesta. François Augiéras (1925–1971) va ser conegut no tant per la seva obra pictòrica com pels llibres de viatges i d’autoficció on explica les seves experiències africanes, que la pel·lícula detalla a través de seqüències que juguen amb gèneres com el western, el drama o la comèdia i fan pensar en els jocs de Quentin Tarantino o l’esperit aventurer d’Indiana Jones.

Los pasos dobles ve d’una experiència cinematogràfica molt sòlida, que va de Jean Rouch a Pier Paolo Pasolini. La meva proposta beu més dels contes que del cinema-novel·la. A Mali, les narracions de transmissió oral encara són molt importants”. Lacuesta va recordar que va voler “eliminar les transicions entre una i altra història” amb la voluntat d’aconseguir una pel·lícula a mig camí del documental i la ficció “on els forats no importen”. “Rodo contra el guió escrit i munto contra el material rodat –va dir–. Los pasos dobles ha estat una experiència molt dura. Vam tornar tarats, de Mali, i intentarem no passar mai més un calvari així. Procuro ser feliç fent pel·lícules”.

François Augiéras

Un viatge amb cinc tones de fang
“Miquel Barceló ha estat una gran font d’inspiració i d’idees. Salvant les distàncies, tenim maneres de treballar semblants: tots dos pensem que si mentre pintes et passes de la ratlla, en comptes d’esborrar-la l’aprofites per fer una altra cosa”, va dir Lacuesta. El viatge a Mali havia de servir per rodar una performance de Barceló i Josef Nadj. Travessar un desert amb cinc tones de fang en un camió va acabar desdoblant el projecte en dos llargmetratges, Los pasos dobles i Quadern de fang, que només es podrà veure per Internet.

© Jordi Nopca (publicat al diari ARA, dilluns 3 d'octubre del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada