La Moràvia

“He estat treballant en aquesta novel·la amb regularitat durant més de dues dècades”, diu Julià Guillamon, poc abans de fer-nos saber que ha reescrit la majoria de capítols entre 60 i 70 vegades. “Vaig entrar en una mena d’estat mental del qual no n’he sortit fins fa relativament poc. La Moràvia ha estat el nucli al voltant del qual han orbitat una sèrie de projectes, com l’assaig La ciutat interrompuda (La Magrana, 2001) o molts dels articles que he anat publicant, una selecció dels quals va ser recollida a Uh, Gabirú (Empúries, 2010). Treballar en aquest llibre m’ha permès desenvolupar una manera de pensar: les associacions, les analogies i la manera d’apropar-me al passat no serien els mateixos sense haver passat per La Moràvia”. Llicenciat en Filologia Catalana i crític –especialitzat en literatura catalana– a La Vanguardia, Guillamon no va publicar el seu primer llibre de ficció fins a l’any 1991, La fàbrica de fred. En una de les narracions ja hi apareixia el personatge principal de La Moràvia, Barreiros, que a l’inici de la novel·la, després d’un excés etíl·lic, decideix mudar-se a una casa vella i convertir-la en una fàbrica de cervesa. En comptes d’intentar recuperar l’activitat industrial pretèrita, la intenció del personatge és evocar, mentalment, tot el que tenia a veure amb el passat fabril, extingit i sotmès, en mans de Guillamon, a un doble procés d’idealització i ridiculització. “La paradoxa és que recordant aquest món aconsegueix fer-lo reviure. En Barreiros intenta tornar a una mena de paradís perdut. Té la intenció de refer l’ordre del món com ho proven Bouvard i Pécuchet a la novel·la de Gustave Flaubert. Per molt que ell vulgui sentir-se obrer, els altres et veuen diferent: és el que explica la cita inicial de Jean Cocteau” .

J.K. Huysmans: un homme d'aujourd'hui

A diferència de novel·les catàleg com A repèl, de J.K. Huysmans, Guillamon sap trobar el punt paròdic del viatge mental del seu personatge i no té cap problema per ridiculitzar-lo de tant en tant: “A la novel·la A repèl, Jean Des Esseintes s’envoltava de coses precioses, i aquí el meu personatge viu entre porqueria: vitrines plenes d’objectes inservibles, parets amb cartells de protecció laboral... fins i tot hi ha un capítol en què es pregunta per les plagues d’insectes possibles en un medi industrial, i busca les condicions idònies perquè es reprodueixen tota mena d’insectes”.
El capítol més mimètic amb el llibre de Huysmans és el que fa referència als gustos literaris de Barreiros, que comparteix algun dels punts de vista de l’autor: “La millor literatura és la gratuïta, la que fas per a tu”, diu abans de recordar el seu moment més combatiu on, igual que William S. Burroughs, creia que la millor literatura era la que es trobava en els prospectes mèdics. “Quan vaig escriure La fàbrica de fred, creia que la literatura havia de tenir un treball d’estil potent i fort. Durant el procés d’escriptura, però, he anat apropant la novel·la al lector. Si no agafes a la gent pels collons no et llegeixen. I si no et llegeixen, per què escrius?”

© Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 164)