La mirada ocellívola de Slawomir MrozekL’editor Jaume Vallcorba va descobrir Slawomir Mrozek (Borzecin, 1930) gràcies a Quim Monzó, que li va fotocopiar una sèrie de relats breus que eren publicats al setmanari
The European. N’havia sentit parlar amb anterioritat a Gabriel Ferrater, que havia arribat a Mrozek a través d’algunes traduccions franceses que s’havien fet durant la dècada dels seixanta. “De seguida que vaig llegir-lo em va semblar que calia traduir-lo”, ens diu Vallcorba, a qui hem anat a trobar perquè ens ajudi a confegir un decàleg sobre la vessant narrativa d’un autor molt estimat a Polònia, tant pels contes com per les obres de teatre.
Antitotalitarisme“És fonamental, en Mrozek. Sobretot l’antitotalitarisme marxista”, ens fa saber Vallcorba, que ens recorda el primer conte de La vida difícil, titulat
La revolució: “A la meva habitació el llit era aquí, l’armari allí i la taula al mig. Fins que això em va avorrir. Vaig posar aleshores el llit allí i l’armari aquí. Durant un temps, la novetat em va animar. Però l’avorriment va acabar tornant. Vaig arribar a la conclusió que l’origen de l’avorriment era la taula, o, més ben dit, la seva situació central i immutable”.
Sentit de l’humor“El ventall humorístic de Mrozek és molt ampli: va de la ironia més fina i subtil al cop d’efecte més grotesc. Recorre, tot sovint, a situacions límit”. Des d’una lliçó escolar sobre què és la poesia (
Poesia), un lleó que no vol sortir a devorar cristians (
El león) o l’intercanvi de somnis en un vagó llit (
Somnis), tot és susceptible de fer-nos riure, a les seves narracions.
Sentit de llibertat“A un doble nivell: de pensament i d’acció. Mrozek és un esperit lliure”, ens diu Vallcorba. Pensem en
Una nova vida, conte en què el narrador decideix canviar de vida, però li és impossible, perquè el canvi ha de ser “a partir de demà”, i el demà del canvi –transformat en avui perpetu– li impedeix portar a terme els plans: “Una nova vida és una nova vida i només és possible si torna a començar, o sigui des de demà, si ha de ser realment nova”.
Autoironia“És un autor que no es pren gens seriosament. Quan això passa,
quel horreur!”. A
L’artista, Mrozek ens presenta un gall que vol fer de lleó en un circ. “Què redimonis se t’ha ficat al cap? Per què volies fer de lleó?”, li pregunta el narrador del conte. Respon la guineu: “Has vist alguna vegada un artista sense ambicions?”
Lleugeresa“Mrozek escriu contes amb una facilitat que fa pensar que balla amb la ploma”. Ho demostra el ventall de temes –amplíssim– i dosis d’imaginació i enginy pràcticament il·limitades.
Absència de moralina“No és un autor gens doctrinari ni educador. Les conseqüències les ha de treure el lector”.
L’absurd“Mrozek porta la lògica fins a les últimes conseqüències: llavors ens enfrontem amb situacions absurdes de primer nivell”. Pensem en
La bandera, conte en què un porter és acusat de sabotatge per no haver penjat la bandera de l’Estat per intentar treure-la transversalment per una porta menys ampla que el símbol nacional.
Brevetat“És un mestre del relat molt breu, condicionat en part pels llocs on publicava”. La majoria de contes de Mrozek oscil·len entre una i cinc pàgines. I es llegeixen amb voracitat.
Incorrecció política“M’entusiasma, la incorrecció política de Mrozek, sobretot en els temps que corren”. A
El cisne, un vigilant perd el lloc de treball per emborratxar el pobre cigne que passeja avorrit per l’estany.
CentreeuropeïsmeTot i que la major part de la seva producció ha estat escrita fora de Polònia –país del qual va marxar del 1963 al 1996–, Vallcorba troba que l’obra narrativa de Mrozek “reprèn la tradició d’un humor jueu molt viu. És una característica molt pròpia del centre d’Europa”.
L'últim llibre de Mrozek que ha publicat Acantilado és 'El elefante'Publicat a
Time Out Barcelona (128, juliol del 2010)
Décomposition (C'était 50 ans) (1979)
Le mouvement séparatiste (1978)
Entrades
