Entre caixer i caixot, la llengua catalana té caixó, simple caixeta reixada destinada al transport de la fruita que de la més mínima sufocació en fa inexorablement una malaltia.
Agençat de manera que un cop usat pugui ser estavellat fàcilment, no serveix dues vegades. Encara dura menys que els articles fundents o vaporosos que conté.
Als xamfrans de carrers que donen als mercats, llueix aleshores amb l'esclat no gens vanitós de la fusta tendra. Ben nou encara, i lleugerament aclaparat de trobar-se llençat al carrer, sense retorn i amb aquell posat inescaient, aquest objecte és, al capdavall, dels més simpàtics –per la sort del qual no cal tanmateix d'amoinar-se gaire.
Versió moderna d'un caixó de fruita deutscheparlant(Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja)
Entrades
Amb aquest objecte, crec recordar que (com a mínim a la primera edició de la traducció del Parti pris...) hi havia un problema gros de traducció, entre caixes que són massa grans. Però ara li ho dic de memòria.
ResponElimina