24.11.11

David Monteagudo torna amb 'Brañaganda', una novel·la sobre l'home llop

A Brañaganda (Acantilado, 2011), David Monteagudo camufla els temes del seu univers literari –el descontrol, la por, la sobrenaturalitat, l’home petit– enviant els seus personatges a la Galícia rural de la postguerra espanyola. La vida quotidiana dels habitants de la vall de Brañaganda queda alterada pels atacs d’un animal estrany que de seguida és identificat amb el lobishome, una de les criatures del ric trasmundo llegendari gallec.


“Aquesta és la primera novel·la que vaig escriure –explica l’autor–. M’hi vaig posar després de fer un llibre de memòries quan vaig fer 40 anys. Si a Fi hi ha un narrador gairebé notarial i a Marcos Montes el protagonista es passa bona part del llibre en una altra dimensió, a Brañaganda explico els fets des del punt de vista d’un adult que recorda la seva infantesa i que, fent memòria, torna a ser una mica nen”. A Brañaganda, el narrador es deixa meravellar per la natura i els seus veïns fins que comença a observar el pare amb un punt de neguit. “Igual que a Matar un rossinyol, de Harper Lee, la figura del pare és molt important, en aquesta novel·la. El pare del llibre de Lee és un model moral. A Brañaganda no passa el mateix”.

És la primera vegada que Monteagudo viatja enrere en el temps, en una obra de ficció. En principi, només retrocedeix 60 anys –fins a la dècada dels 50 del segle XX–, però la petita comunitat gallega que s’hi descriu sembla encallada en una realitat decimonònica que encaixa molt bé amb la llegenda del lobishome. “Els records d’infantesa sempre es magnifiquen, agafen aquella aura especial i antiga. La Galícia rural m’anava molt bé per mirar enrere i presentar una societat que sembla aturada en el temps. L’Espanya profunda de la postguerra espanyola estava molt endarrerida, és per això que la sensació és més del segle XIX que del XX. Potser també pel llenguatge, que vol homenatjar la prosa rica i detallista del Valle Inclán de Flor de santidad”.
Els atacs del lobishome són rebuts amb por per part de la majoria d’habitants de Brañaganda, però no per part del pare del protagonista, que prova de demostrar que l’home llop no existeix. “M’interessava molt confrontar ciència i superstició, racionalitat i irracionalitat. La ment científica del pare vol trobar una solució creïble als atacs, però la reflexió de fons del llibre és pessimista: igual que a Fi o a Marcos Montes, hi ha coses que no poden ser controlades per la raó humana, que aconsegueixen escapar-se. I si resulta que el mal està més a prop del que volem creure? I si el tenim a dins de casa, o fins i tot al nostre interior?”.

El rodatge de ‘Fi’
Els més de 50.000 exemplars venuts de Fi han accelerat l’adaptació cinematogràfica, que està rodant Jorge Torregrosa. “El guió de la pel·lícula és bastant fidel al llibre –diu Monteagudo–. El misteri i els cops d’efecte hi són tots. L’únic canvi significatiu és que els personatges són més joves i guapos de com jo els havia caracteritzat. Està previst que la pel·lícula s’estreni el 2012. Tan de bo sigui al festival de Sitges”.

© Jordi Nopca (publicat al diari ARA, 23 d'octubre del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada