Cangurs que disparen

La literatura australiana arriba amb comptagotes a casa nostra: l’excel·lència de David Malouf (El gran mundo) es combina amb obres capaces de seduir grans públics, com és el cas de La lladre de llibres, de Markus Zusak, o La llista de Schindler, de Thomas Keneally. “No llegeixo gaires escriptors australians”, ens diu Steve Toltz a la seu de l’editorial La Campana, que ha cregut tant en la seva primera novel·la que no només l’ha traduït, sinó que l’ha portat de Sidney a Barcelona. “A les dècades dels seixanta i setanta del segle XX una gran quantitat d’autors i intel·lectuals van marxar del país: Germaine Greer, Clive James, Morris West... La idea de l’exili personal és molt present en la nostra literatura, que no comparteix gaires nexes. Jo, per exemple, no tinc gaires influències d’autors del meu país, i em semblaria estrany que se’m col·loqués a dins del sac d’autors australians..."


Tot i aquesta manca de referents autòctons, Toltz, que va néixer a Sidney l’any 1972, ha convertit Austràlia en aquell personatge que recorre subterràniament tots els personatges de la seva primera novel·la, Una part del tot, on s’explica la història de dos germans, Martin i Terry Dean: el primer d’ells, és l’home més odiat del país; el segon, el més venerat –tot i ser un assassí–. “El crim és un dels eixos de la meva societat. Hi ha una veneració estranya per l’atrocitat. Per al personatge del Terry em vaig inspirar en la llarga llista de bandolers i assassins australians, que van des de Ned Kelly fins a Mark ‘Chopper’ Read, que robava i assassinava els traficants de drogues i que ara és una icona molt popular, algú que escriu llibres i signa destrals”.

Ned Kelly, un dels primers 'herois' australians

Esports i ‘celebrities’
El retrat d’aquesta Austràlia brutal –capaç de mantenir un programa setmanal sobre els grans assassins nacionals– és complementat per la descripció de dos dels altres elements centrals dels australians: “Algú va dir que l’esport és la religió del meu país, i tenia raó. El fet que siguem una societat tan multicultural redueix molt els possibles vincles que tinguem entre nosaltres: el crim i els esports són els dos vicis comuns. A tot això hi hem d’afegir l’obsessió per la fama, que des de la dècada dels noranta és molt present en tot el món occidental”.
Una part del tot és una novel·la ambiciosa, que en un primer esborrany superava el miler de pàgines. Sorprèn que l’origen fossin dues narracions curtes que Toltz es va proposar de fer coincidir: “Una de les meves motivacions principals a l’hora d’escriure és el repte de desenvolupar l’instint d’explicar històries. Aquesta novel·la és una successió de contes que es van obrint i tancant, lligades per les valoracions constants dels narradors, que en alguns moments reflecteixen el meu sentit crític. Hi ha una voluntat molt clara de diversió, també: de passar-m’ho bé escrivint però també de fer passar una bona estona al lector”.
El mètode de treball de Toltz, que va escriure mitja novel·la a Barcelona durant la seva estada entre l’any 2001 i el 2002, és tan particular com els raonaments psicològics dels seus personatges: “Escric en blocs de dues hores, sempre a fora de casa, i sempre en llocs diferents. A Barcelona escrivia al Parc de la Ciutadella, als cafès de la plaça George Orwell, a la Barceloneta, a la biblioteca de la Universitat de Barcelona... Triar un lloc o un altre canviava –i molt– l’orientació de la novel·la”.

Publicat a Time Out Barcelona (122, juny del 2010)